Les castanyes torrades tenen aquesta part de ritual que tant agrada

castañas3

Castanyes, les associo amb la tardor, amb el canvi d’estació, amb el dia de Tots Sants, amb tradició, i postres de tardor, amb amics, amb família i amb aniversari: el meu aniversari

Amb els primers freds, amb l’olor que arribava de cop i volta pel carrer, amb comprar una paperina en paper de diari, queixant-nos una mica -només una mica- perquè estan més cares que l’any passat, cremar-nos en intentar-les pelar sense esperar, els dits tacats de negre …

Reconeguem-ho, és insuperable.

I On és la Castanyera?

En fi, a falta d’Castanyera i si tenim el gust de fer-les a casa i no tenim a mà una brasa o xemeneia per seguir el mètode tradicional -i possiblement més bo, a falta de foc i brases, hi ha alternatives que donen un bon resultat.

I podem seguir cremant-nos i tacant-nos les mans, que és part de la gràcia, encara que ni en cucurutxos de paper. ni comprades al carrer acabades de fer, ni, és clar, a la Castanyera ..

Al foc

No ens enganyem: les castanyes i el foc es porten molt bé. Així que si tenim a casa focs de gas només necessitarem comprar una paella especial amb el fons foradat -en aquesta època es troben fàcilment i no són cares- i llest.

Les rentem i assequem, i els fem el clàssic tall, prou profund com per traspassar les dues pells i que després sigui més fàcil pelar-les. Les posem a la paella sense tapar i a foc fort fins que veiem que van fent-se. Li donem una remenada de tant en tant perquè es vagin girant i fent per tot arreu.

Important és ajustar que no quedin socarrimades però tampoc crues i dures per dins. Dependrà de la mida de la castanya, però en uns 20 o 30 minuts a foc mig segurament hi seran.

Si no tenim foc de gas cal descartar aquesta paella especial perquè no funcionarà bé amb vitroceràmica o inducció. Podem passar-nos als dos mètodes següents o bé fer servir una paella convencional -que estigui vella, perquè igual la socarrimem una mica- lleugerament greixada amb una gota d’oli i anar fent les castanyes a foc mitjà i amb la paella tapada fins que estiguin ben fetes .

Al forn

42701702_272369050083553_7607515291394740612_n

És possiblement l’opció més còmoda i productiva, perquè podem posar un munt a la safata i gairebé oblidar-nos. El resultat és molt decent, encara que li falta aquest punt de foc directe que torra la closca i li dóna un toc fumat.

Directament sobre la safata o sobre un paper de forn si som més fins, repetim la jugada: rentar, assecar, tallar i, amb el forn preescalfat a tot el que doni, posem les castanyes a 200 o 250 graus uns 20 minuts. Quan hagin passat 10 minuts observem com estan i els donem la volta.

Serveix per a tots els mètodes, però un cop rostides i encara calentes -quan millor es pelen, és clar- un toc de sal no els queda malament. És qüestió de provar-ho i veure si ens agraden més com sempre o amb aquest cop salat que contrasta amb el seu sabor.

Si ens queden massa seques, un truc que es pot fer servir és tenir-les uns minuts en remull en aigua calenta abans d’enfornar-les. No ho he provat -simplement les rentem i deixem una mica humides perquè es ressequin menys- però diuen que és molt efectiu.

Al microones

La veritat és que és un sistema que resulta pràctic, ràpid i net. El resultat no és tant una castanya rostida tradicional com una cuita, però funciona molt bé per si portes pressa o, per exemple, si necessitem castanyes per incorporar a alguna altra recepta.

Aquí teniu alguns suggeriments sobre com pelar les castanyes i, dos receptes força interessants, un pastís de castanyes i xocolata, que l’he provat i resulta boníssima i una altra de pastetes de mango i castanyes

Consells de la meva mare:

En comprar les castanyes és important tenir en compte l’estat de la pell, que ha de ser brillant i el tall com vulguis o com puguis, encara que hi ha experts que insisteixen que cal tallar-les d’una manera especial, jo ho he provat de diferents manera i sempre em queden bé, (però cal tallar-les, perquè en ser una llavor tancada, si no la tallem a posar-les al foc explotarien) i mastegar-les bé perquè no es facin indigestes.

I mentrestant enyorarem la imatge de la Castanyera a la plaça o en una cantonada i comprar el cucurutxo de paper amb les castanyes acabades de fer, i que sempre tornava com els torrons per Nadal, però d’això fa ja alguns anys …..

 

 

 

 

Deixa un Comentari