Creences sense sentit.

creences1Algú va dir en algun moment: “Tens un temps de vida limitat, no  el malgastis vivint la vida d’ algú que no ets tu. No quedis atrapat o atrapada en la creença  que és viure com altres pensen que has o que hauries de viure. No deixis que el soroll de les opinions dels altres callin la teva pròpia veu interior. I, el més important, tingues el coratge de fer el que el teu cor i la teva intuïció et diuen. Ells ja saben d’alguna manera en què vols convertir-te realment. Tota la resta és secundari”.

Jo ho comparteixo.

visu_01

Creences sense sentit

Tenir creences és una cosa inevitable en l’ésser humà i que no podem deixar de creure, però sí que podem triar què creure, és una cosa que mai em cansaré de repetir.

Moltes de les nostres creences són com murs que ens limiten per avançar, però la bona notícia és que està a les nostres mans canviar-les per altres.

 Les que més mal ens fan son les tipus “valc menys que els altres”, “la gent amb èxit és gent especial” o,  “això és impossible”, segurament que les has sentit, les has pensat o les has llegit a algun article si has tingut a la ma algun llibre de superació personal.

 Cadascú tenim unes creences diferents. Potser una que a un el limiti, a un altre el potencií. O a l’inrevés.

Per ajudar-nos,  l’únic que podem fer és descobrir quines son les nostres i saber que podem creure una altra cosa.

També hi ha algunes creences que, per massa esteses, ens sobren a gairebé totes. D’aquestes, de les creences sense sentit que caminen per aquí, és de les que vull parlar avui.

Aquí van 10 molt potents i limitants:

1)La felicitat té un límit i,  quan ets molt feliç t’ha de passar alguna cosa dolenta, així què, si et va molt bé en alguna cosa no t’emocionis perquè després t’anirà malament en una altra cosa. Creure això, el que provoca és que estiguem sempre amb el fre posat en el camí a la nostra felicitat. I no.

Es pot ser feliç al màxim, que no et passarà res, t’ho asseguro. I si et passa alguna cosa serà part del curs de la vida, no que t’haguessis excedit en el consum de felicitat.

2) Que et quedaràs sol si no dius que sí a tot i fas exactament el que els altres t’aconsellin. Perquè ells  en saben més, perquè potser tu estiguis equivocat/da, perquè  és millor fer cas d’altres que assumir els teus propis riscos i carregar amb la culpa d’haver-te  equivocat … Doncs tot el contrari.

Si algú em pregunta de què estic més satisfeta en els últims anys estic segura que una de les coses que diré és de ser fidel a mi mateixa i de cometre els meus propis errors, en comptes de seguir prenent les decisions que altres m’aconsellaven i viure la seua vida en nom meu.

3) Què el que necessites per ser feliç és una vida còmoda i segura, amb el teu futur garantit. Per a res. Perquè una vida còmoda és estar sempre dins de la teva zona de confort i les coses màgiques succeeixen fora.

I si jo fos el noi dolent?

creences24) Que com més t’exigeixis millors resultats obtindràs. Així que vingua a donar-te  canya en pla senyoreta Rottenmeier. ¡Però ja!.

Deixa de castigar-te  a tu mateixa, de voler fer mil coses i de no gaudir-ne  cap, d’entestar-te en  donar-ho tot i perdre’t tu pel camí … Aprèn a estimar-te  i a ser una mica complaent amb tu. De veritat què, de tant en tant, no passa res.

5) Ser egoista és el pitjor, has d’estar sempre per als altres i després si queda algo vas tu. Una altra d’aquestes creences, al meu entendre mal interpretada, que l’únic que aconsegueixen és que no ens donem permís per posar-nos els primers de la llista. Si ser egoista és voler, cuidar, valorar- te i donar-te el que et mereixes, benvinguts siguin els egoistes!

6) Que totes  les paraules se les emporta el vent. I no, les paraules es queden: en la teva ment, en els teus sentiments, en els sentiments dels altres, en  les coses a les  que et compromets (amb tu o amb altres) i després no compleixes … Així què aprèn a cuidar les teves paraules, perquè una de les millors formes de conèixer a una persona és escoltar com s’expressa.

7) Que cal preocupar-te  molt per a les coses perquè surtin bé. Així que com més t’impliquis, més et mengis el cap, més nits sense dormir passis i més parlis d’un tema que et preocupa, millor que millor. És això el que creus?

Doncs prova a ocupar-te  del que et puguis ocupar  i a oblidar la resta del temps. I després m’expliques què tal et va.

8) Que algunes emocions com la tristesa o l’enuig són dolentes. Per la qual cosa el millor que pots fer  és com que no existeixen. I què va!. Les emocions no són ni bones ni dolentes. Són missatgers que et volen dir alguna cosa. El bo o el dolent és el que tu decideixis fer amb aquest missatge que et porten. Si ho comprens  podràs solucionar aquest tema i avançar cap a emocions que et donen més plaer. Si ho ignores se quedaràs aquí, com una carta sense obrir.

9) Cal posar-se sempre en el pitjor, perquè així, passi el que passi, estaràs previnguda. Nooo! Així el que estaràs és, primer, amargant-te la vida i, segon, enviant a la teva ment el missatge de que això és el que passarà. I si ho creus i ho penses facilites que succeeixi.

10) Només hi ha una opció correcta. Creure això ens frena moltíssim a l’hora de triar, per por de triar l’altra, l’ equivocada. Però és que gairebé mai hi ha només una opció correcta. Potser la menys correcta és la que  et porti  on havies d’arribar. I potser la correcta es trunqui a la volta de la cantonada. Mai se sap, així que confia i, si tens dubtes, segueix sempre el camí del cor.

Deixa un Comentari