Les castanyes torrades tenen aquesta part de ritual que tant agrada

castañas3

Castanyes, les associo amb la tardor, amb el canvi d’estació, amb el dia de Tots Sants, amb tradició, i postres de tardor, amb amics, amb família i amb aniversari: el meu aniversari

Amb els primers freds, amb l’olor que arribava de cop i volta pel carrer, amb comprar una paperina en paper de diari, queixant-nos una mica -només una mica- perquè estan més cares que l’any passat, cremar-nos en intentar-les pelar sense esperar, els dits tacats de negre …

Reconeguem-ho, és insuperable.

I On és la Castanyera?

En fi, a falta d’Castanyera i si tenim el gust de fer-les a casa i no tenim a mà una brasa o xemeneia per seguir el mètode tradicional -i possiblement més bo, a falta de foc i brases, hi ha alternatives que donen un bon resultat.

I podem seguir cremant-nos i tacant-nos les mans, que és part de la gràcia, encara que ni en cucurutxos de paper. ni comprades al carrer acabades de fer, ni, és clar, a la Castanyera ..

Al foc

No ens enganyem: les castanyes i el foc es porten molt bé. Així que si tenim a casa focs de gas només necessitarem comprar una paella especial amb el fons foradat -en aquesta època es troben fàcilment i no són cares- i llest.

Les rentem i assequem, i els fem el clàssic tall, prou profund com per traspassar les dues pells i que després sigui més fàcil pelar-les. Les posem a la paella sense tapar i a foc fort fins que veiem que van fent-se. Li donem una remenada de tant en tant perquè es vagin girant i fent per tot arreu.

Important és ajustar que no quedin socarrimades però tampoc crues i dures per dins. Dependrà de la mida de la castanya, però en uns 20 o 30 minuts a foc mig segurament hi seran.

Si no tenim foc de gas cal descartar aquesta paella especial perquè no funcionarà bé amb vitroceràmica o inducció. Podem passar-nos als dos mètodes següents o bé fer servir una paella convencional -que estigui vella, perquè igual la socarrimem una mica- lleugerament greixada amb una gota d’oli i anar fent les castanyes a foc mitjà i amb la paella tapada fins que estiguin ben fetes .

Al forn

42701702_272369050083553_7607515291394740612_n

És possiblement l’opció més còmoda i productiva, perquè podem posar un munt a la safata i gairebé oblidar-nos. El resultat és molt decent, encara que li falta aquest punt de foc directe que torra la closca i li dóna un toc fumat.

Directament sobre la safata o sobre un paper de forn si som més fins, repetim la jugada: rentar, assecar, tallar i, amb el forn preescalfat a tot el que doni, posem les castanyes a 200 o 250 graus uns 20 minuts. Quan hagin passat 10 minuts observem com estan i els donem la volta.

Serveix per a tots els mètodes, però un cop rostides i encara calentes -quan millor es pelen, és clar- un toc de sal no els queda malament. És qüestió de provar-ho i veure si ens agraden més com sempre o amb aquest cop salat que contrasta amb el seu sabor.

Si ens queden massa seques, un truc que es pot fer servir és tenir-les uns minuts en remull en aigua calenta abans d’enfornar-les. No ho he provat -simplement les rentem i deixem una mica humides perquè es ressequin menys- però diuen que és molt efectiu.

Al microones

La veritat és que és un sistema que resulta pràctic, ràpid i net. El resultat no és tant una castanya rostida tradicional com una cuita, però funciona molt bé per si portes pressa o, per exemple, si necessitem castanyes per incorporar a alguna altra recepta.

Aquí teniu alguns suggeriments sobre com pelar les castanyes i, dos receptes força interessants, un pastís de castanyes i xocolata, que l’he provat i resulta boníssima i una altra de pastetes de mango i castanyes

Consells de la meva mare:

En comprar les castanyes és important tenir en compte l’estat de la pell, que ha de ser brillant i el tall com vulguis o com puguis, encara que hi ha experts que insisteixen que cal tallar-les d’una manera especial, jo ho he provat de diferents manera i sempre em queden bé, (però cal tallar-les, perquè en ser una llavor tancada, si no la tallem a posar-les al foc explotarien) i mastegar-les bé perquè no es facin indigestes.

I mentrestant enyorarem la imatge de la Castanyera a la plaça o en una cantonada i comprar el cucurutxo de paper amb les castanyes acabades de fer, i que sempre tornava com els torrons per Nadal, però d’això fa ja alguns anys …..

 

 

 

 

Amanida Waldorf, una amanida amb molta història

34561

Amanida Waldorf

Anem a veure com fer una amanida amb molta història ja que data de 1893

És fabulosa, molt fàcil, fins i tot es pot tenir gairebé feta amb antelació i encara que no us agradi barrejar sabors salats i dolços us encantarà perquè amb prou feines es noten.

És la famosa amanida de l’hotel Waldorf Astoria de Nova York, de la qual hi ha múltiples variants.

Si voleu aconseguir el sabor exquisit que té, procurar adquirir tots els ingredientes que indica la recepta.

Per a l’amanida
■ 800 g de pomes Golden
■ 150 g d’api blanc
■ 150 g de nous trossejades
■ 100 g de panses petites sense llavors, sultanes = californianes = de Corint
■ 50 g de pinyons
■ 250 g de pit de pollastre o gall dindi fumat
■ sal i pebre blanc acabat de moldre
■ salsa especial feta amb maionesa casolana amb força suc de llimona

Per a la maionesa casolana
■ 1 ou
■ 3 cullerades de suc de llimona
■ ½ culleradeta de mostassa de Dijon
■ 200 o 300 g d’oli d’oliva, fins que quedi molt espessa
■ sal i pebre blanc acabat de moldre

Per a la salsa especial final
■ 250 g de la maionesa anterior
■ 2 o 3 cullerades de nata líquida fresca sencera
■ un pessic de sucre

1. Per rendibilitzar el vostre temps i organitzar-vos bé començar per preparar la maionesa com sempre, però afegint-li bastant suc de llimona, fins i tot que ens sembli una mica àcida, perquè aquest gust contraresta de meravella amb el dolç de la poma. Ha de quedar bastant espessa així que potser necessiteu els 300 g d’oli.
2. Afegir-hi la nata líquida a poc a poc perquè quedi espesseta i la mica de sucre.
3. Bolcar aquesta maionesa en un bol per amanides gran on puguem remoure amb facilitat.
4. Escollir pomes que han de ser de la varietat Golden. Començar per llevar-los el cor, pelar-la i tallar-la a trossets no molt grans. Tirar-les immediatament sobre de la maionesa i barrejar-les perquè no s’oxidin.
5. Treure de l’api els fils durs que pugui portar. Picar-ho finet perquè no s’apreciï el sabor fort, però per a que doni suavitat a l’amanida i es noti alguna cosa cruixent al mastegar.
6. Trossejar les nous si no ho estan i afegir-les juntament amb les panses i els pinyons.
A mesura que anem afegint ingredients diferents al bol, anar remenant-los perquè tots quedin embolicats amb la maionesa.
7. Tallar el pit de pollastre o gall dindi fumat també a dauets.
8. Quan haguem afegit tots els ingredients remoure bé, i si l’amanida estigués poc sucosa, afegir alguna cullerada més de nata ja que tots aquests components absorbeixen bastant maionesa, i perquè aquesta amanida estigui deliciosa ha d’estar molt sucosa.

A tenir en compte:
■ El pit de pollastre o gall d’indi fumat 250 grs. els podeu trobar en alguns supermercats, encara que també podeu preguntar a la vostra carnisseria de confiança.

En ser fumats confereixen a aquesta amanida un gust molt especial, únic.

■ Utilitzar nata sencera amb el 35% de matèria grassa i no Light. La quantitat necessària és molt petita, encara que sigui un greix saturat, i proporciona força més cremositat que les Light.
Anar tirant de cullerada en cullerada per evitar que la salsa quedi massa líquida. Quan la barregem amb la resta dels ingredients, l’amanida ha d’estar sucosa però bastant espessa, no “líquida”.

■ Si tanqueu immediatament aquest bol amb una làmina de plàstic transparent ben adherida i el guardeu a la nevera es pot preparar al matí per a la nit.

■ També es pot preparar amb antelació.

Per a això heu de tenir tots els ingredients tallats, menys les pomes que s’oxiden, bé embolicats en làmina de plàstic transparent formant un paquet molt estret en el qual no entri aire i sempre a la nevera.

I la salsa també acabada de fer guardada immediatament a la nevera.

Quan s’hagi de menjar, pelar i tallar les pomes, barrejar bé tots els ingredients i servir-la sempre freda.

Una altra versió de la mateixa amanida per quan tens pressa i sense carn.

Ingredients:
3 tasses d’enciam, 1 peça de poma, 1 tija d’api, 1/2 tassa de nous i 1/2 tassa de panses.

Per la vinagreta: 1 cullerada petita de vinagre de poma, 2 cullerades grans de maionesa i 1 mica de sal.

Elaboració:

El primer serà tallar la poma en petits trossos. El següent, tallar una mica les nous. Tallem també l’api.

Per amanir posem a un bol el vinagre de poma, la maionesa, que preferiblement serà millor si la podem fer casolana, i la sal. I ho barregem bé.

I en aquest mateix bol tirem la poma i l’api, i ho tornem a barrejar.

En un plat a part, servim l’enciam. Al centre tirem la barreja que hem preparat anteriorment.

I finalment decorem amb les nous i les panses.

Una bona opció per variar de tant en tant.eerr2

La importància de la fibra en una alimentació saludable

IMG_4394

Avui vull parlar-vos sobre aquells aliments que contenen més fibra

Què és la fibra? És un nutrient que ens ajuda a normalitzar els moviments intestinals, a controlar els nivells de sucre en sang o el colesterol

També ens ajuda a prevenir el càncer colorectal o reduir el risc de patir diabetis i malalties del cor

Els aliments amb major percentatge de Fibra

s_120

Imatge/ Pixavay.

Gerds
Fruites i verdures que contenen grans quantitats de fibra. En concret els gerds aporten fins a 8 grams de fibra per tassa. A més de 186 mil·ligrams de potassi per a una pressió arterial saludable, 31 mil·ligrams de calci salut per als ossos i 167 micrograms de lutenia i zeaxantina que protegeixen contra la degeneració macular.

Així que, a més de la seva excel·lent sabor, els gerds aporten molts beneficis per a la salut.

 

399286

Imatge/ Pixavay.

Cereals integrals

D’altra banda tenim els cereals integrals. Segons l’Organització Mundial de la Salut, 25 grams és la quantitat mínima de fibra que cada persona ha de consumir diàriament. Part d’aquesta fibra pot provenir dels cereals integrals.

Els cereals poden proporcionar-nos una mitjana de 45 grams de fibra per cada 100, gràcies a la llavor que està embolicada per una closca formada, majoritàriament, per cel·lulosa, un component fonamental de la fibra dietètica

Així, el pa de sègol o el pa de blat integral, conté al voltant de 1,9 grams de fibra per llesca, una tassa de segó, 5,2 grams de fibra o una tassa d’arròs integral cuit fins a 3,5 grams de fibra.

IMG_4396

Carxofes

Les verdures representen un component indispensable en la nostra dieta. A més de micronutrients ens aporten hidrats de carboni d’absorció lenta i fibra dietètica. Per exemple, els alvocats i les carxofes tenen entre 5 i 6% de fibra.

Mitjana tassa de carxofes conté 10, 3 grams de fibra que promouen la nostra salut intestinal estimulant el creixement de bacteris beneficiosos en el colon. També ajuda a reduir el colesterol i a mantenir regularitzats nostres nivells de sucre en sang.

331280

Imatge/ Pixavay.

Les llenties

Els hidrats complexos de carboni que contenen els llegums com les llenties les converteixen en una font de fibra dietètica. Una tassa de llenties cuites conté 15 grams de fibra que ens aporta també ferro, calci, potassi, magnesi, així com petites quantitats de zinc, celeni i coure.

En general, els llegums posseeixen entre un 11% i un 25% de fibra.

 

120

Imatge/ Pixavay.

Les pomes

Per tots és sabut que la pell de la fruita és la que major concentració de fibra posseeix, la poma n’és un bon exemple d’això. Una poma amb pell conté al voltant de 4,4 grams de fibra. Els components de la fibra vegetal que ens podem trobar a les pomes són principalment pectines i emi cel·luloses.

0

Imatge/ Pixavay.

Altres fruites

El coco posseeix un 10% de fibra, i les figues entre un 8 0 un 10%.

Respecte a les pomes també ens aporten vitamina C, vitamina A, ferro potassi, fòsfor, calci i àcid fòlic.

28

Imatge/ Pixavay.

Els pèsols

Una tassa de pèsols cuits conté més de 16 grams de fibra soluble. També són alts en lutenia, un compost químic que aporta també el color groc en els aliments. La lutenia actua com a antioxidant protegint les cél.lules de l’oxidació.

Per si fos poc, els pèsols són també una font important de ferro, 100 grams de pèsols contenen 1,5 mil·ligrams de de ferro

f

Imatge/ Pixavay.

Les peres

Una pera mitjana amb pell conté 5,5 grams de fibra. Per lluitar contra la retenció de líquids, les peres són ideals ja que tenen més d’un 80% d’aigua i estan pràcticament lliure de greixos.

Quant a la resta del seu contingut, una pera conté 190 mil·ligrams de potassi, 7,5 mil·ligrams de vitamina C, 12 micrograms d’àcid fòlic, diversos antioxidants, incloent la quercetina que ens protegeix del càncer i de malalties del cor.

1280

Imatge/ Pixavay.

Les faves

Llenties, pèsols i faves ajuden a lluitar contra el colesterol. Pel que fa a aquestes, mitja tassa de faves cuites ens propocionen fins 13,2 grams de fibra. A més, són riques en ferro, en vitamina C que promouen el creixement i reparació de teixits.

La vitamina C també ajuda al nostre cos a bloquejar el dany dels radicals lliures de les toxines ambientals que contribueixen a diversos problemes de salut, incloent càncer i malalties del cor.

80

Imatge/ Pixavay.

El bròquil

El bròquil no conté greixos ni colesterol, a més conté una bona quantitat de fibra i de proteïna. 100 grams de bròquil conté 2,6 grams de fibra i si sumem una tassa serien 10,3 grams de fibra. A més de 81 mil·ligrams de vitamina C, vitamina A, betacarotè i alfa betacarotè. També conté petites quantitats de niacina, àcid pantotènic, vitamina B6, àcid fòlic i turó.

Per si això fos poc, també ens aporta potassi, calci, magnesi, fòsfor, manganès i ferro.

Continua Llegint