Cada minut d’angoixa es perden 60 segons de felicitat

ertyu

Me’n vaig de vacances uns dies, però tornaré.

Vull compartir-vos un missatge positiu:

“Cada minut d’angoixa es perden 60 segons de felicitat”.

Ja sabeu de la meua afició als missatges d’autoajuda o motivació i us comparteixo este perquè m’ha semblat una gran veritat.

Últimament m’estic trobant amb molta gent negativa, plena d’odi i rancor, lo que que ve sent tòxica i aquest tipus de persones què l’únic que fan és deixar que passi la seua vida amargada sense valorar les coses positives que tenen.

Malgrat tot el que m’està passant últimament no vull ser una d’elles, no vull estar amargada i amargar als del meu voltant així que quan alguna cosa em sent malament intentaré que em rellisqui i pensar precisament això, que no val la pena perdre 60 segons de verí que es podrien emprar en alguna cosa que m’agradi o faci feliç.

Agraeixo els comentaris

L’empatia o l’habilitat de posar-se en la pell de l’altre és una virtut de moda?

zapatos1

Es tracta del concepte que utilitzem per referir-nos a la capacitat de l’ésser humà de posar-se al lloc de l’altre.

L’empatia és la capacitat per posar-se al lloc de l’altre i saber lo que sent o fins i tot lo que pot estar pensant.

Les persones amb una gran capacitat d’empatia són les que millor saben “llegir” als demés.

empatia5Per tant, ser empàtic significa ser conscient i considerat amb els sentiments dels demés.

Sabries llegir emocionalment a una altra persona o ets dels que pateix sordesa emocional?

A tots els éssers humans ens agrada que ens prestin atenció, que ens escoltin i ens prenguin seriosament.

La millor manera d’aconseguir-ho és aprendre a prestar atenció als altres, a escoltar-los i a prendre’ls seriosament.

L’empatia té a veure no només amb donar-se compte de com se sent l’altre; també amb el tipus de resposta que donem davant d’això que percebem.

Per exemple, si un dia arribes a l’oficina i el teu company de treball té mala cara, els seus ulls semblen inflats i no aixeca la vista del seu ordinador, no cal ser molt empàtic per a adonar-se que li passa alguna cosa.

Si quan li preguntes et respon que la seua dona l’ha deixat, pots fer-te una idea de quin és lo seu estat emocional, de manera que una resposta del tipus “Ah, sí? I quan ho celebrem? “No seria la més convenient …
Continua Llegint

La felicitat no és una meta, és un estat interior, és una opció, la tries cada vegada que la vida et posa a prova

377

La llei que sempre es compleix i que no acceptem.

234567Existeix una  llei universal que sempre es compleix i que ens costa molt acceptar: la Llei de “Impermanència”.

Sí ja sé, això no és nou, ho has sentit moltes vegades i ho has viscut en tu mateixa, només has de fer una ullada enrere per veure-ho clar.

Recorda totes estes persones que van pujar al tren de la teua vida i que t’han estat acompanyant durant un tram del viatge per després baixar a una estació (moltes vegades sense acomiadar-se).

Recorda també el  riure contagiós del teu millor amic de la infància, dels col·legues inseparables de l’institut que van desaparèixer quan eres a segon de carrera o abans,  les oblidades cendres de passió dels amors passats, els éssers estimats que han deixat esta realitat i que et preguntes si tot ha estat un somni o ho has viscut de veritat …

Però els humans som tossuts, tot i conèixer la llei que en esta vida tot és passatger, se’ns oblida sovint o per ventura ens creiem immunes a n’ella i la desafiem.

Quan la vida ens treu quelcom preuat ens esgarrapem  i ens esquincem les vestidures. Com a un nen a qui li prenen la  joguina favorita ens rebequerim  i acabem plorant.

Lluitar contra això no té sentit i és esta lluita la que ens fa patir més. Continua Llegint

Persones amb història. Una vida de pel·lícula

Admiro les persones que tenen una història. No moments, sinó una història.

crea01És important distingir-ho això, ja que una història es compon de moments, però no tots els moments fan una història.

Estes persones me sembla que tenen vides fascinants. Sempre estan fent i tenen alguna cosa per explicar.

I la teua vida … de què va?

Estem per sobreviure? per ser feliços?.

Per al primer estem programats; per al segon cal fer un petit “hackeig”. Si volem entrar al joc de la felicitat, hem d’assumir certes responsabilitats no incloses en el joc de sobreviure.

Una d’elles és la creació de sentit.

El que sembla més o menys  clar és que molt poca gent sap de què va la seua vida.

Com es diu la teua pel·lícula? quina és la teua causa? què té en comú tot el que fas? al voltant de quin amor gira la teua vida?, lo que fas, suma per aconseguir el teu somni? tens un somni?

Sumits en les nostres rutines, repetim cada dia les mateixes accions fins que ens semblen lo més habitual del món: anem a la feina, quedem amb gent, anem de compres…

“Reomplim” (que no omplim) los dies mentre el buit persisteix, creant una sensació de neguit i insuficiència i unes queixes que vindrien a ser alguna cosa així: “quina porqueria de vida … demà més!”.

Així és el conformisme. Ho sabem però no ens rebel·lem. Continua Llegint

Quant vals com a persona? Víctor Küppers: L’efecte bombeta: La importància de l’actitud

1lktktk

Quant vals com a persona? Descobreix els elements que componen aquesta fórmula i com la psicologia positiva pot influir tan notablement en les nostres vides i en la de les persones que ens envolten.

Victor Küppers l’efecte actitud, una paraula que defineix el comportament de qualsevol persona, així com la motivació que té a l’hora d’enfrontar al seu dia a dia.

Victor Küppers, en este vídeo, d’una de les seves ponències, ens presenta d’una manera molt cordial i simpàtica, el comportament i actitud que tenen les persones, davant de diferents situacions.

Les persones som com bombetes, “unes van 30.000 Watts i altres foses, transmetem sensacions i captem les sensacions que transmeten els altres”. En l’actualitat la “crisi en què vivim està canviant els comportaments de les persones, i es pot veure el que transmeten”.

Victor Küppers, ens ensenya una fórmula, en la qual analitza quant vals com a persona: (C + H) x A és a dir [(Coneixements + Habilitats) x Actitud]. A les persones se’ns coneix per la forma de ser i per això ets gran. Quan estem desanimats perdem la manera de ser.

Victor Küppers en dos punts, ens indica, què es pot fer per anar amb les piles carregades:

Aprendre a ser agraït: “Tu no saps el que tens fins que ho perds”. No valorem tot el que tenim al nostre voltant, cal ser agraït amb el que tenim. Segur que tenim problemes però també coses fantàstiques.
Tenir il·lusions: Hem de tenir-les, perquè el nostre entorn si està desanimat ens pot afectar, cal crear-se il·lusions. I per a això cal recordar que el millor de les nostres vides és “gratis”.
“L’entorn ens pot fer canviar la nostra manera de ser, però nosaltres som els que decidim la nostra actitud”

Cal lluitar cada dia per ser millor persona, i sumar els instants fantàstics que ens ocorren, ja que afrontarem tots els reptes d’una manera positiva. I tenir en compte que la vida és com una partida de cartes, cal jugar-la amb el que ens ha tocat

Persones tòxiques. Existeixen i t’has topat amb elles més d’una vegada

Però, què són persones tòxiques?

Segur que en algun moment de la teua vida n’has conegut alguna.

Algú que sempre està parlant de coses negatives, que no accepta opinions, que no escolta, que no sap reconèixer los teus èxits,  feridora, agressiva i s’exalta amb facilitat quan no se li dóna la raó.

Què, saps de qui t’estic parlant?

Normalment, després d’estar amb estes persones mos sentim cansats, amb poca energia, de mal humor, a vegades amb mal de cap …

Si has reconegut a algú del teu entorn, es tracta d’una “persona tòxica”.

Tots tenim persones així nostre voltant, per desgràcia apareixen sense que ens n’adonem, pot ser el teu amic, cap, parella o germans.

Lo que en realitat és tòxic, és lo seu comportament i les seues actituds.

Coneguem-les una mica millor.

drjkk18Hi ha diversos tipus de comportaments tòxics, però els més comuns són dos:

Los que he comentat abans: feridores, agressives, que no s’alegren res de bo que ens passi, ofensives, encara que sempre pel nostre bé està clar; o bé tot lo contrari: són passives, necessiten de la nostra ajuda constantment, intenten mostrar llàstima, soledat i que estan desvalgudes. Encara que estes últimes semblen més innocents que les anteriors, no us deixeu enganyar, la toxicitat és la mateixa.

En el primer cas, trobem a persones que en el seu interior només hi ha negativitat, ressentiment, enveja, gelosia, frustració … i la seva forma de gestionar-lo és provocant en los demés esta sensació d’inferioritat. En el segon cas, parlem de persones que estan buides emocionalment i intenten omplir este buit emocional amb la nostra amistat, amor i companyia.

Este tipus de persones desgasten moltíssim, perquè agafen la teua energia, la teua il·lusió i motivació, cosa  que elles no tenen. I tota esta energia al final és malbaratada amb pensaments derrotistes. Estes característiques a la llarga poden acabar en patologia.

És important saber reconèixer este tipus de persones, per evitar que les seues actituds ens afectin o senzillament per allunyar-nos d’elles. Per desgràcia la vida ens imposa a n’estes persones i apareixen on menys t’ho esperes i sense adonar-te’n. Continua Llegint

Anem a fer un CAFÈ?

cafè01

Anem a fer un cafè?

cafè08Hi ha qui no pot començar el dia sense haver-se pres un cafè.

Jo mateixa.

Viure en mi significa aixecar-se cada dia amb el xup-xup de la cafetera i un aroma de cafè natural (és el que més m’agrada) per tota la casa.

I sempre ha estat així, des de que recordo.

Els matins sense cafè no son matins.

I ha persones a les que no els hi agrada el cafè, prefereixen té o qualsevol altra infusió, no passa res.

Sempre he pensat en lo què passaria si als que viuen en mi no els hi agradés l’olor del cafè, seria un turment diari, no sé, hauria de canviar al cafè instantani fet en aigua bullint, res de microones.

Deixant a banda el cafè com a infusió negra i olorosa, avui agradaria parlar-vos del CAFÈ en majúscules.

En un món on massa persones semblen avinagrades, sense empatia, en dosis mínimes d’afecte, temprança i sentit comú, el CAFÈ és un dels rituals humans que em fan no perdre del tot l’esperança de que el món pot ser reconduït. Continua Llegint