Persones amb història. Una vida de pel·lícula

Admiro les persones que tenen una història. No moments, sinó una història.

crea01És important distingir-ho això, ja que una història es compon de moments, però no tots els moments fan una història.

Estes persones me sembla que tenen vides fascinants. Sempre estan fent i tenen alguna cosa per explicar.

I la teua vida … de què va?

Estem per sobreviure? per ser feliços?.

Per al primer estem programats; per al segon cal fer un petit “hackeig”. Si volem entrar al joc de la felicitat, hem d’assumir certes responsabilitats no incloses en el joc de sobreviure.

Una d’elles és la creació de sentit.

El que sembla més o menys  clar és que molt poca gent sap de què va la seua vida.

Com es diu la teua pel·lícula? quina és la teua causa? què té en comú tot el que fas? al voltant de quin amor gira la teua vida?, lo que fas, suma per aconseguir el teu somni? tens un somni?

Sumits en les nostres rutines, repetim cada dia les mateixes accions fins que ens semblen lo més habitual del món: anem a la feina, quedem amb gent, anem de compres…

“Reomplim” (que no omplim) los dies mentre el buit persisteix, creant una sensació de neguit i insuficiència i unes queixes que vindrien a ser alguna cosa així: “quina porqueria de vida … demà més!”.

Així és el conformisme. Ho sabem però no ens rebel·lem. Continua Llegint

Persones tòxiques. Segur que t’has topat en elles alguna vegada però, com saber si tu ets una d’elles?

toxicas2

Com identifico si sóc una persona tòxica?

face-1370958_960_720Ja he escrit abans  algun article que te a veure amb la toxicitat de les persones i, a un en particular,  va sorgir a pregunta , i si ets tu una persona tòxica?

Gairebé tots els dies m’escriu algú per preguntar-me com tractar amb persones tòxiques. I també és una de les dificultats de més treball en els processos de coaching. Crec que tots ens hem trobat alguna vegada a algú així i què moltes vegades no hem sabut respondre com ens agradaria.

Normalment, quan una persona acudeix a sessions per estar vivint una relació que fa mal o que és perjudicial, la idea que la porta a la butxaca és la d’estar convençuda que és l’altre el membre tòxic de la relació.

He d’admetre que en molts dels casos resulta cert, tot i que també cal aclarir que en una relació nociva tots dos participants tenen el seu grau de virulència. I és precisament en este punt en que vull fer una anotació important per al tema: la toxicitat personal es mesura -bàsicament- d’acord al grau en què es manifesten les actituds nocives cap als demés.

Per descomptat que hi ha persones que resulten tòxiques per a elles mateixes, avui, me centraré exclusivament en les conductes i actituds que permeten que els demés prenguin consciència de que hi ha algo en la teua personalitat que no els resulta del tot agradable i tendeixen a evitar-te

toxica3Perquè, què passa quan som natros la persona tòxica?

Primer que tot, has de saber que tots, en algun moment de la vida, hem resultat tòxics per a algú; la raó d’això és que som ens individuals i per tant tenim  diferents personalitats.

En segon lloc, la bona notícia és que este tipus de comportament  es pot controlar.

I este control pot veure’s com un canvi perquè algunes persones són capaces de controlar actituds (violència, infidelitat, gelosia, etc.) per molt de temps, fins i tot per la resta de la seua vida. Però si en algun moment, les circumstàncies conflueixen, és molt possible que l’actitud torni a aparèixer. Continua Llegint

Quant vals com a persona? Víctor Küppers: L’efecte bombeta: La importància de l’actitud

1lktktk

Quant vals com a persona? Descobreix els elements que componen aquesta fórmula i com la psicologia positiva pot influir tan notablement en les nostres vides i en la de les persones que ens envolten.

Victor Küppers l’efecte actitud, una paraula que defineix el comportament de qualsevol persona, així com la motivació que té a l’hora d’enfrontar al seu dia a dia.

Victor Küppers, en este vídeo, d’una de les seves ponències, ens presenta d’una manera molt cordial i simpàtica, el comportament i actitud que tenen les persones, davant de diferents situacions.

Les persones som com bombetes, “unes van 30.000 Watts i altres foses, transmetem sensacions i captem les sensacions que transmeten els altres”. En l’actualitat la “crisi en què vivim està canviant els comportaments de les persones, i es pot veure el que transmeten”.

Victor Küppers, ens ensenya una fórmula, en la qual analitza quant vals com a persona: (C + H) x A és a dir [(Coneixements + Habilitats) x Actitud]. A les persones se’ns coneix per la forma de ser i per això ets gran. Quan estem desanimats perdem la manera de ser.

Victor Küppers en dos punts, ens indica, què es pot fer per anar amb les piles carregades:

Aprendre a ser agraït: “Tu no saps el que tens fins que ho perds”. No valorem tot el que tenim al nostre voltant, cal ser agraït amb el que tenim. Segur que tenim problemes però també coses fantàstiques.
Tenir il·lusions: Hem de tenir-les, perquè el nostre entorn si està desanimat ens pot afectar, cal crear-se il·lusions. I per a això cal recordar que el millor de les nostres vides és “gratis”.
“L’entorn ens pot fer canviar la nostra manera de ser, però nosaltres som els que decidim la nostra actitud”

Cal lluitar cada dia per ser millor persona, i sumar els instants fantàstics que ens ocorren, ja que afrontarem tots els reptes d’una manera positiva. I tenir en compte que la vida és com una partida de cartes, cal jugar-la amb el que ens ha tocat

Persones tòxiques. Existeixen i t’has topat amb elles més d’una vegada

Però, què són persones tòxiques?

Segur que en algun moment de la teua vida n’has conegut alguna.

Algú que sempre està parlant de coses negatives, que no accepta opinions, que no escolta, que no sap reconèixer los teus èxits,  feridora, agressiva i s’exalta amb facilitat quan no se li dóna la raó.

Què, saps de qui t’estic parlant?

Normalment, després d’estar amb estes persones mos sentim cansats, amb poca energia, de mal humor, a vegades amb mal de cap …

Si has reconegut a algú del teu entorn, es tracta d’una “persona tòxica”.

Tots tenim persones així nostre voltant, per desgràcia apareixen sense que ens n’adonem, pot ser el teu amic, cap, parella o germans.

Lo que en realitat és tòxic, és lo seu comportament i les seues actituds.

Coneguem-les una mica millor.

drjkk18Hi ha diversos tipus de comportaments tòxics, però els més comuns són dos:

Los que he comentat abans: feridores, agressives, que no s’alegren res de bo que ens passi, ofensives, encara que sempre pel nostre bé està clar; o bé tot lo contrari: són passives, necessiten de la nostra ajuda constantment, intenten mostrar llàstima, soledat i que estan desvalgudes. Encara que estes últimes semblen més innocents que les anteriors, no us deixeu enganyar, la toxicitat és la mateixa.

En el primer cas, trobem a persones que en el seu interior només hi ha negativitat, ressentiment, enveja, gelosia, frustració … i la seva forma de gestionar-lo és provocant en los demés esta sensació d’inferioritat. En el segon cas, parlem de persones que estan buides emocionalment i intenten omplir este buit emocional amb la nostra amistat, amor i companyia.

Este tipus de persones desgasten moltíssim, perquè agafen la teua energia, la teua il·lusió i motivació, cosa  que elles no tenen. I tota esta energia al final és malbaratada amb pensaments derrotistes. Estes característiques a la llarga poden acabar en patologia.

És important saber reconèixer este tipus de persones, per evitar que les seues actituds ens afectin o senzillament per allunyar-nos d’elles. Per desgràcia la vida ens imposa a n’estes persones i apareixen on menys t’ho esperes i sense adonar-te’n. Continua Llegint

Com la Meditació pot ajudar a fer créixer l’Autoestima

meditacio

Continuo, al fil de lo que parlava la setmana passada sobre l’Autoestima o  com estimar-se a una mateixa i, finalment, practicar la Meditació.

En general, una manca d’amor propi equival a una falta d’Autoestima que condueix a l’auto-sabotatge conscient o inconscient i porta que les persones no defensin les seves pròpies necessitats bàsiques.

No tenir amor propi condueix a dependre contínuament de l’opinió d’altres persones per a qualsevol decisió fonamental a la teua vida i això, sovint, condueix a deixar a un costat teues pròpies necessitats per obtenir l’aprovació i validació dels demés.

La manca d’amor propi també pot impedir el progrés i la curació emocional hi ha multitud d’estudis científics que ho avalen.

Molt importants son les experiències de la infantesa.

Les relacions entre pares i fills tenen efectes permanents en el desenvolupament del caràcter.

Nens que no han satisfet les seues necessitats físiques, emocionals i mentals solen acabar tenint problemes de baixa Autoestima.

Los missatges negatius rebuts de petits (en particular missatges recurrents) sovint,  romanen en la ment de la persona i influeixen en la autopercepció en altres etapes de la vida.

Per exemple, un nen a qui li diuen que és “avorrit” probablement pensarà que ho és quan sigui adult, fins i tot si hi ha evidència del contrari (com tenir molts amics, fer riure a les persones o viure un estil de vida interessant).

Així que, los pares i les mares han de fer lo possible per donar suport a l’Autoestima que s’està començant a formar. Continua Llegint

Algunes coses sobre l’autoestima o com estimarte a tu mateixa

autoestima

Com estimar-se a una mateixa

g1rvvij

Tot lo que vols està a l’altra banda de la por. Surt d’aquí, a l’altra banda t’espera el futur!

La majoria de natros entenem lo que significa estimar una altra persona. Ens son familiars els sentiments de desig i l’admiració que de vegades sentim per una altra persona i ens esforcem molt per cuidar-lo , però,  i a natros, ens esforcem en estimar-nos tant con ho fem amb los demés? En estimem a natros mateixes?

Pot sembla estrany però, este no estimar-se acostuma a estar molt present a la vida de les persones i fa que no es puguin desenvolupar com a essers humans de manera complerta.

L’amor propi és una combinació personal  d’acceptació de ser com som, autodomini, autoconsciència, amabilitat, i respecte per tu mateixa.

És cuidar-te, estimar-te, perdonar-te, comprendre’t, és en definitiva, autoestima en acció positiva.

Moltes persones me parlen de que no saben com augmentar la seua autoestima i per això no s’acaben d’estimar lo suficient o no saben com fer-ho;  hi ha qui  no s’estima directament, d’altres ni sabien què és això de l’autoestima.

Avui parlaré d’ algunes de les maneres en que es pot fer alguna cosa per millorar esta autoestima que és fonamental per a viure de  manera plena.

Comencem:

Una de les primeres coses és millorar la veu interna.

Has de superar les creences negatives que tens sobre tu mateixa, creences que a sovint venen donades per l’opinió que els altres tenen de tu i que acostumen a ser persones a les que valores, de les que esperes amor i acceptació.

Hem d’intentar evitar el perfeccionisme.

La perfecció és una mesura teua, allò que és perfecte per a tu, pot no ser-ho per al demès però, este continu buscar la perfecció (que és un hàbit adquirit negatiu) fa que mai estigues a gust en lo que fas i com ho fas.

Aquí recomano un exercici profund de canvi de mentalitat perquè : “prou bé, és prou bé”, o dit d’una altra manera, ”quan n’hi ha prou, n’hi ha suficient”.

Anem a desfer-nos del  filtre negatiu.

Enfocar-te només en los  aspectes negatius de la teua vida és també  un mal hàbit.

El focus  excessiu en les coses negatives o menys favorables de la teva vida pot fer que semblin desproporcionadament importants. Si et queixes de que tot lo que et passa és dolent, intenta trobar una mica d’evidència que indiqui lo contrari. És molt poc probable que tot sigui realment dolent.

Sobretot no t’insultis. Continua Llegint

Feliç és només el cognom de l’acció protagonista de viure

1457471_574723202629206_7913047789728342343_n

Jo aquí he vingut a viure, a ser real, no perfecta.

La felicitat no consisteix en omplir la nostra vida d’anys, sinó els anys de vida.

3f4b86a1fd24e8e336f8b4117d59e264Expliquen que quan un antropòleg  va arribar al Congo a principis del segle passat i es va trobar amb una tribu de pigmeus, en veure-hi unes personetes tan menudes, nues i alegres, els va preguntar si se sentien feliços. Els pigmeus no van saber respondre. La paraula felicitat no era al seu vocabulari. No la necessitaven.

Pretendre un consens al voltant de la paraula felicitat és impossible. Cadascú té la seva definició.

Uns afirmen que la felicitat és una invenció de la nostra cultura, altres la consideren una utopia inabastable. “La felicitat és el camí”, diuen. Hi ha per a qui només existeixen els moments feliços i per a qui pot arribar a ser un estat permanent; els que diuen que feliç s’és i els que diuen que en la felicitat s’està.

Està el continu desitjar d’occident i la moderació d’orient; els que busquen la felicitat en el poder, els diners i les possessions i els que tracten de reduir el desig a la mínima expressió; els que la busquen a la Terra i els que es reserven per al Cel. Hi ha els científics que s’atreveixen a llançar alguna fórmula (F = 2a2+4/6.x2), els que parlen d’un gen de la felicitat i els que diuen que l’únic del que podem parlar és de benestar o satisfacció. Hi ha els que creuen que la felicitat és estimar i els que creuen que és estimar-se, així com els que pensen que cal estimar-se per estimar. Hi ha els que la intenten vendre i els que la intenten comprar, els que la canten, els que l’escriuen i fins els que la eviten. Hi ha els que com Santa Teresa confessen que el seu major pecat va ser voler ser feliç i els qui com Borges afirmen que no haver-ho estat és el pitjor dels pecats.

“Vull tenir coses per explicar. Vull quan me’n vagi sentir que he passat per aquí “, només l’alegria et fa sentir immortal.

13895239_964216373677741_7506047363175757417_nEntre tanta definició i tanta diferència me queda la sospita que potser la recerca de la felicitat sigui la pregunta equivocada. Per això, i amb el risc d’equivocar-me, permeteu-me dir el següent: Jo no he vingut aquí ni a ser feliç ni a no ser feliç, jo aquí he vingut a viure.

He vingut aquí a mirar als ulls a la vida i a acceptar que entre ella i jo mai ha anat  tot bé. Que si bé està plena d’alegries, il·lusions i sorpreses, també ho està de disgustos, ensurts i decepcions: començaments i ruptures, triomfs i fracassos.

Jo no vull una vida a trossets i retallada, jo la vull sencera, perquè prefereixo un mal de veritat a una alegria de mentida. Vull una història amb la seva trama, la seua intriga i els seus desenllaços, amb els seus anhels, els seus “ho vaig aconseguir” i els seus “gairebé ho aconsegueixo”. Vull quan me’n vagi sentir que he passat per aquí.

Vull tenir coses per explicar. Vull amistats, viatges i aventures. Vull conèixer la pau d’un camí recte i asfaltat, però també l’adrenalina de la corba. I si algú prefereix quedar-se en una roca , jo que sé, al Nepal per exemple, meditant, asserenant la seva ànima, controlant els seus desitjos i assolir així els majors nivells de felicitat, me sembla bé, però jo esta vida no la vull.  Repeteixo: jo la vull sencera i, vull sentir-me bé en la meua pell i en la meua ment.

Per ser sincera, entre tanta definició de felicitat, jo ja no sé si aquesta és momentània o sostinguda, però sí que sé que no vull -encara que existís- un orgasme de tota una vida.

Continua Llegint

Sense sentir la vida és un caos

WgkoUSd

 

Direcció Sant Sebastià, viatjo en tren, és de nit, reflexiono sobre la meua necessitat d’expressar les emocions més a sovint. Me fa falta.

DqBF27Z

Donar l’esquena als problemes t’allunya de les solucions.

Acaba a la tele del vagó una pel·lícula que ja havia tingut ocasió de veure, “Agosto”, amb Meryl Streep i Julia Roberts. M’agraden estes pel·lícules, tenen este tipus de lentitud que t’obliga a aturar-te, a seguir-la o dedicar-te a dormir o a llegir per passar el temps. Recordo que també me va agradar molt “Tomates verdes fritos”, i d’altres tantes. 

Lo tema és que jo m’he permès parar en este viatge, parar-me a sentir, me feia falta.

M’he detingut a veure unes fotos de l’últim dia de piscina a la Marina de La Ràpita que m’ha enviat Ana Eva pel wasthap i a pensar en les persones que més estimo.

Tot lo que importa, i tot lo que em fa ser qui sóc és lo que dóna significat a la meua vida allò que jo denomino “Essencial”.

Som gràcies als demès, ens fem falta els uns als altres.
Ens fem tanta falta que en soledat, percebem que no existim.
Les presses ens impedeixen sentir, i sense sentir la vida és un caos. Continua Llegint

No hi ha res més magnètic que sentir-te bé en la teua pell i en la teua ment

De tant passar-ho malament, ara només disfruto de la vida.

a9ZigYV“S’ha de tenir fe en un mateix. Aquí resideix el secret. La vida és una obra de teatre que no permet assajos. Per això, canta, riu, balla, plora i viu intensament cada moment de la teva vida abans que el teló baixi i l’obra acabi sense aplaudiments “
Charles Chaplin

Arriba un moment a la  vida en què ens cansem de drames. Dels nostres, dels que ens hem muntat i dels que ens venen afegits.

Ens sentim també cansats d’avaluar-nos, de rebolcar-nos en errors del passat i d’obrir ferides que ens fan semblar masoquistes.

Hi ha qui ho sap equilibrar i no converteix la seva vida en una vall de llàgrimes. D’altres, però, hem recorregut infinitat de vegades esta vall i sabem en què consisteix a la perfecció.
 
Però, un dia, de cop i volta, ens atipem, no volem seguir així, segurament perquè  hem après que no serveix per a res.

Si estás passant per este moment, dir-te que: molt bé!. Estàs preparada per a una nova etapa i,  serà esplendorosa.

1oQBEXg-Començaràs a actuar no perquè els altres ho aprovin, sinó perquè realment és el que et ve de gust.

-Si no et truca, o no t’escriu, no pensaràs què hi ha res dolent en tu. Pensaràs que esta persona, no era per a tu, i seguiràs endavant amb una nova i meravellosa indiferència. Continua Llegint

Anem a fer un CAFÈ?

cafè01

Anem a fer un cafè?

cafè08Hi ha qui no pot començar el dia sense haver-se pres un cafè.

Jo mateixa.

Viure en mi significa aixecar-se cada dia amb el xup-xup de la cafetera i un aroma de cafè natural (és el que més m’agrada) per tota la casa.

I sempre ha estat així, des de que recordo.

Els matins sense cafè no son matins.

I ha persones a les que no els hi agrada el cafè, prefereixen té o qualsevol altra infusió, no passa res.

Sempre he pensat en lo què passaria si als que viuen en mi no els hi agradés l’olor del cafè, seria un turment diari, no sé, hauria de canviar al cafè instantani fet en aigua bullint, res de microones.

Deixant a banda el cafè com a infusió negra i olorosa, avui agradaria parlar-vos del CAFÈ en majúscules.

En un món on massa persones semblen avinagrades, sense empatia, en dosis mínimes d’afecte, temprança i sentit comú, el CAFÈ és un dels rituals humans que em fan no perdre del tot l’esperança de que el món pot ser reconduït. Continua Llegint