Cada minut d’angoixa es perden 60 segons de felicitat

ertyu

Me’n vaig de vacances uns dies, però tornaré.

Vull compartir-vos un missatge positiu:

“Cada minut d’angoixa es perden 60 segons de felicitat”.

Ja sabeu de la meua afició als missatges d’autoajuda o motivació i us comparteixo este perquè m’ha semblat una gran veritat.

Últimament m’estic trobant amb molta gent negativa, plena d’odi i rancor, lo que que ve sent tòxica i aquest tipus de persones què l’únic que fan és deixar que passi la seua vida amargada sense valorar les coses positives que tenen.

Malgrat tot el que m’està passant últimament no vull ser una d’elles, no vull estar amargada i amargar als del meu voltant així que quan alguna cosa em sent malament intentaré que em rellisqui i pensar precisament això, que no val la pena perdre 60 segons de verí que es podrien emprar en alguna cosa que m’agradi o faci feliç.

Agraeixo els comentaris

La vida és com una tassa de cafè, la prens quan està calenta o la recicles i li afegeixes glaçons

Estic intentant callar la meua ment i assaborir la meua vida

He arribat a casa abans que de costum, he deixat les coses al sofà (“bolso”, cartera de documents, telèfon….), me descalço, canvio de sabates, visc a un pis i no m’agrada molestar les persones de sota amb el soroll de les sabates de taló, me’n vaig a la cuina a preparar-me un cafè, poso l’aigua a escalfar, i immediatament, lo meu cap s’omple amb un munt de coses pendents que ja sé que no podré fer-les avui  però que hauran de sortir, planifico les meues feines per setmanes i em dono de temps 7 dies per a fer-les, ( rentadores, planxar roba, amagar-la, calaixos.. compres) és l’altra feina, la que no es fa al despatx….la de casa.

cafe

He posat l’aigua a la tassa, dues culleradetes de cafè, i stevia.

He posat l’aigua a la tassa, dues culleradetes de cafè, i stevia, i l’he anat remenant fins arribar a la terrassa, un cop allí, m’he estirat al sofà i de nou he començat a pensar de més.

Amb petits glops de cafè, m’he adonat que no serveix de res el turment, que no serveix de res exigir-nos tant si no parem un segon a gaudir de l’assoliment. Continua Llegint

No hi ha enveja sana i la pateixen tant els envejosos com les seues víctimes

enveja1

La persona envejosa és una persona insatisfeta que, sovint, no sap que ho és.

L’enveja és un fenomen psicològic molt comú que fa patir enormement a moltes persones. Tant als envejosos com a les seues víctimes.

Pot ser lleu o intensa, simple o complexa, conscient o inconscient, explícitament o involucrada en alguns símptomes neuròtics … No hi ha enveja “sana”.

enveja5

Sofia Loren i Jane Mansfield.

L’enveja és sempre un sentiment dolorós de frustració per alguna mancança que, sent nostra, ens sembla que els altres no tenen.

Per això sent secretament molt rancor contra les persones que posseeixen alguna cosa (bellesa, diners, sexe, èxit, poder, llibertat, amor, personalitat, experiència, felicitat …) que ella també desitja però no pot o no vol desenvolupar.

Així, en comptes d’acceptar les seues mancances o realitzar els seus desitjos, simplement odia i desitjaria “destruir” la persona que, com un espill, li recorda la seua privació.

L’enveja és, d’esta manera, la ràbia venjadora de qui, en comptes de lluitar pels seus anhels, prefereix eliminar la competència.

Per això l’enveja és una defensa típica de les persones febles en qualsevol sentit. Continua Llegint

Assaborir la vida és aprendre a viure en el present, a apreciar totalment el regal que és cada instant

dona-saborejant

Encara és de nit i una part del món està dormint mentre escric.

Dono glops al cafè, i assaboreixo la quietud, que em permet reflexionar sense distraccions.

cafe

Foto/ Pixavay.

Jo sóc de cafè: en aixecar-me,  … lo cafè, que no falti el cafè.

Este fet d’assaborir … és un acte màgic.

Assaborir està reservat, generalment, al fet de menjar bé: agafes un trosset de xocolata negra i l’introdueixes a la boca, però no el mastegues ni t’ho empasses.

El deixes allí, i l’assaboreixes, aprecies les seues notes de sabor a cacao, els tocs de llimona, la riquesa de la seua textura mentre es fon a la boca.

L’empasses gairebé amb penediment després fer-lo durar, apreciant totalment lo seu sabor i les sensacions que et produeix al paladar. 

Però assaborir el menjar és només el principi: pots assaborir-ho tot, i hauries de fer-ho. És meravellós. I ho canvia tot.

Assaborir pot ensenyar-te a estar conscient, a deixar de procrastinar (deixar-ho per a més tard), a finalment fer esport, a menjar menys i més sa, a viure la vida en el present, i encara més.

Us explico com ho faig jo, que no és cap llei ni norma, cadascú ha de trobar la seua manera.

Ara que estàs llegint això, et convido a desaccelerar el sobrecarregat hàbit de lectura ràpida que segurament tens, i et convido a assaborir la lectura d’este article. Continua Llegint

No hi ha gelosia sana, tampoc a la feina on són terra de conreu de sabotatges, angoixa, ressentiment i xafarderies

La gelosia a la feina

espillÉs una forma de rivalitat, oposició i enfrontament entre dos o més individus que aspiren a un mateix objectiu, i això sol succeir, sobretot, entre persones molt pròximes.

La setmana passada també parlava de la gelosia, ho feia sota el vessant de les relacions de parella.

Aquesta vegada, i per tancar el tema, explicaré una mica sobre la gelosia a la feina, una altra manera molt tòxica que tenen de manifestar-se.

Què és pitjor? L’enveja o la gelosia a la feina?

Et sents malament quan feliciten a un company/a?

Consideres que als teus companys els va millor que a tu?

Creus que els esforços dels altres es valoren més que els teus?

Penses que la “nova” o “el nou” ha ocupat el teu lloc?

El clima laboral està enrarit? …

Donat que les persones passem molt de temps a la feina, ser víctima de gelosia al lloc de treball és una situació difícil de portar i més encara quan no es és possible allunyar-nos ni de la o les persones, ni del treball.

L’enveja i la gelosia són problemes que sorgeixen a sovint entre companys i companyes de treball. El sexe és indiferent, es dóna tant entre home-home, dona-dona, home-dona, dona-home.

La gelosia i l’enveja són més comuns i freqüents del que pensem i apareixen sense que siguem conscients. Continua Llegint

La Gelosia no és romàntica i justificar-la pensant que és fruit de qui estima de veritat és fals

foto_

La gelosia ha arruïnat més relacions, destruït més professions i oportunitats que possiblement qualsevol altra emoció en la qual puguis pensar.

vicky-cristina-barcelona

Foto de la pel.lícula/ Vicky Cristina Barcelona, Woody Allen

La meua particular definició de gelosia és: “la  por de perdre una cosa que no tens” .

És un concepte  poderós … i és una malaltia! Una malaltia innecessària … i no és romàntica!!

La inseguretat és el principal motiu d’este sentiment perjudicial per a qualsevol relació, sigui de parella o de treball.

La solució: posar límits des del principi i que la confiança sigui el valor principal .

Lo que us explico a continuació és vàlid per a qualsevol tipus de parella o situació i el protagonista pot ser indistintament un home o una dona.

Típica explicació a la consulta:

mujer-celosa1-660x330

Foto/ cedida.

“Em sento fatal quan mira als altres homes/dones. En estos moments crec que no valc res i que tots són més atractius que jo. Últimament pateixo molt, tant que miro els seus missatges quan no se n’adona. Sé que és irracional i que està fatal, però no ho puc evitar, em dóna seguretat tenir-la controlat/da. La incertesa em mata i m’esfondro amb el sol fet de pensar que pugui enamorar-se d’una altra persona. L’interrogo cada vegada que arriba més tard del normal i faig crítiques a totes les persones del sexe contrari que veiem pel carrer per comprovar la seua reacció”.

“El gelós estima més, però el que no ho és estima millor“Molière.

Això deia Molière, tot i que jo discrepo de que “el gelós estimi més”.

La gelosia és una resposta emocional que pateix molta gent davant la idea de pèrdua de l’atenció de l’ésser estimat. Continua Llegint

La por, este sentiment ens ennuvola la vista i fa que no puguem gaudir de la vida com ens mereixem

la_por

Es pot viure amb por?

miedo1La por és un sentiment o emoció incapacitant que ens ennuvola la vista i fa que no puguem gaudir de la vida com ens mereixem.

la Por

Avui, compartiré amb tu una alguna cosa que, si t’ho emprens seriosament, te pot canviar la vida,

Mira, existeixen 7 Emocions Negatives de les que hem de procurar mantenir-nos allunyats i  hi ha 7 emocions positives que si que volem en natros.

Les emocions negatives són … Por, Gelosia, Odi, Venjança, Avarícia, Superstició i Còlera (enuig), totes completament destructives.

Tots podem ser víctimes d’una o de totes.

Lo millor és que, al identificar-les i ser-ne conscient podràs mantenir-les allunyades, perquè si les deixes entrar, la teua vida serà un desastre.

Avui començaré amb una de les 7 Emocions Negatives, en concret, la por.

En successives entrades aniré desgranant la resta d’emocions, primer les negatives i després los positives (Desig, Fe, Amor, Sexe, Entusiasme, Romanç i Esperança).

“La Por”.

James Allen va escriure en el seu llibre “Com un home pensa així és la seua vida” que … “la por et pot matar més ràpid que una bala”.

La por posa al cos en una vibració terrible. És la por qui fa que el cos comenci a desintegrar-se, és el preàmbul de l’Ansietat.

Les persones van al metge a que els recepti Valium, Tranquimazin, Diazepam o qualsevol altre tipus de medicaments per a l’ansietat.

I si, en moments de crisi els fàrmacs són efectius, sempre baix la supervisió d’un professional.

1m,.Però en lo que s’ha de treballar,recuperat l’equilibri físic, és en la CAUSA de la Por. I la por és un estat emocional causat per la preocupació i el dubte.

Si estàs experimentant por, entén això …pots superar-la.

“La por va picar a la porta, la fe la va obrir i va veure que ni hi havia ningú “.

Tu no pots a anar per la vida i/o encarar qualsevol situació en un estat de por.

Ara bé, hi ha una cosa que pots controlar … possiblement l’únic que pots controlar … i és la teua ACTITUD.

La teua actitud és la composició dels teus pensaments, sentiments i accions.

Has de prendre la decisió d’eliminar la por de la teua vida, és limitant, treu energia, és malaltissa i no deixa que pensis correctament, qualsevol decisió presa en un estat de por, no és una decisió correcta.

Aprofita i medita en les coses a les que tens o has tingut por i pren la decisió que no deixaràs que s’apoderi de tu mai més.

Per si t’interessa,  aquí et deixo 9 consells que et poden ajudar a viure sense por, sense ansietat:

-Pensa que la majoria de pors són infundades. Estem anticipant fets futurs que en un alt percentatge no es compliran.

-Focalitza’t en positiu: posa el teu focus d’atenció en aquelles coses que t’agraden. Viu lo moment i envolta’t d’experiències i persones positives.

-La vida és un sospir. Val la pena viure-la tenallada per la por? A tots ens arribarà l’hora. No m’agradaria al final pensar que no he pogut fer certes coses o que he pres/o no les he pres certes decisions perquè tenia por. Planta-li cara a l’assumpte.

-Comparteix les teues pors en altres persones. Tenir gent en tu sempre serà un aspecte positiu.

No tens ningú? Desdoblat. Pensa en tu com esta nena petita que vas ser i necessita la teua protecció. Ten cura de tu com si fossis una nena. Parla interiorment amb tu. Serà una conversa entre un adult fort, responsable, alegre, poderós i reeixit, i un nena petita indefensa davant la vida.

miedoEstima’t molt a tu mateixa. Tu tens la teua nena dins de tu. Estima-la i fes-ho ben fort.

-Tens bona salut? Llavors de què et queixes? La salut és lo més Important de la vida.

-Fes lo que creguis just. No anticipes fets. Viu lo moment i quan hagis de actuar, actua sense por, amb fermesa i amb justícia.

Segur que tens unes conviccions fortes. Aferra’t a n’elles i no deixis que ningú passi per sobre. En esta vida no s’ha de tenir por ni a la mort. Fes que la teua bandera sigui la justícia, la veritat, la fermesa, la bondat, el sacrifici, l’alegria … Creix com a persona i afronta amb valentia les situacions quan es presenten.

-Practica la meditació. La meditació farà desenvolupar tot el poder de la teva ment i creu-me, és il·limitat

Recolza’t en bons llibres d’autoajuda. Ja saps que este tipus de llibres abunden a les Llibreries. Has de ser capaç de triar bons autors.

Jo he trobat estos:

Jugando con el corazón : aprenda a vivir amando y amándose sin miedo / Melody Beattie (2000)
Vivir sin miedo / Rhonda Britten (2002)
Vivir sin miedo / Joan Corbella Roig (1990)
Sin miedo a vivir / Zibia Gasparetto ; traducción Joan Salvador (1997)
Sin miedo a morir : cómo vivir como si hoy fuera el último día de tu vida / Joseph Sharp ;

Espero que t’hagi agradat este anàlisi de la primera emoció negativa. En el proper article estaré aprofundint en la ” la Gelosia”.

I finalment, si vols que t’ajudi , si vols parlar en mi, pots fer-ho aquí i/o  aquí i et puc ajudar d’esta manera

i si vols fer cap comentari sobre lo que he escrit també ho pots fer baix.

La felicitat no és una meta, és un estat interior, és una opció, la tries cada vegada que la vida et posa a prova

377

La llei que sempre es compleix i que no acceptem.

234567Existeix una  llei universal que sempre es compleix i que ens costa molt acceptar: la Llei de “Impermanència”.

Sí ja sé, això no és nou, ho has sentit moltes vegades i ho has viscut en tu mateixa, només has de fer una ullada enrere per veure-ho clar.

Recorda totes estes persones que van pujar al tren de la teua vida i que t’han estat acompanyant durant un tram del viatge per després baixar a una estació (moltes vegades sense acomiadar-se).

Recorda també el  riure contagiós del teu millor amic de la infància, dels col·legues inseparables de l’institut que van desaparèixer quan eres a segon de carrera o abans,  les oblidades cendres de passió dels amors passats, els éssers estimats que han deixat esta realitat i que et preguntes si tot ha estat un somni o ho has viscut de veritat …

Però els humans som tossuts, tot i conèixer la llei que en esta vida tot és passatger, se’ns oblida sovint o per ventura ens creiem immunes a n’ella i la desafiem.

Quan la vida ens treu quelcom preuat ens esgarrapem  i ens esquincem les vestidures. Com a un nen a qui li prenen la  joguina favorita ens rebequerim  i acabem plorant.

Lluitar contra això no té sentit i és esta lluita la que ens fa patir més. Continua Llegint

Persones amb història. Una vida de pel·lícula

Admiro les persones que tenen una història. No moments, sinó una història.

crea01És important distingir-ho això, ja que una història es compon de moments, però no tots els moments fan una història.

Estes persones me sembla que tenen vides fascinants. Sempre estan fent i tenen alguna cosa per explicar.

I la teua vida … de què va?

Estem per sobreviure? per ser feliços?.

Per al primer estem programats; per al segon cal fer un petit “hackeig”. Si volem entrar al joc de la felicitat, hem d’assumir certes responsabilitats no incloses en el joc de sobreviure.

Una d’elles és la creació de sentit.

El que sembla més o menys  clar és que molt poca gent sap de què va la seua vida.

Com es diu la teua pel·lícula? quina és la teua causa? què té en comú tot el que fas? al voltant de quin amor gira la teua vida?, lo que fas, suma per aconseguir el teu somni? tens un somni?

Sumits en les nostres rutines, repetim cada dia les mateixes accions fins que ens semblen lo més habitual del món: anem a la feina, quedem amb gent, anem de compres…

“Reomplim” (que no omplim) los dies mentre el buit persisteix, creant una sensació de neguit i insuficiència i unes queixes que vindrien a ser alguna cosa així: “quina porqueria de vida … demà més!”.

Així és el conformisme. Ho sabem però no ens rebel·lem. Continua Llegint

Persones tòxiques. Segur que t’has topat en elles alguna vegada però, com saber si tu ets una d’elles?

toxicas2

Com identifico si sóc una persona tòxica?

face-1370958_960_720Ja he escrit abans  algun article que te a veure amb la toxicitat de les persones i, a un en particular,  va sorgir a pregunta , i si ets tu una persona tòxica?

Gairebé tots els dies m’escriu algú per preguntar-me com tractar amb persones tòxiques. I també és una de les dificultats de més treball en els processos de coaching. Crec que tots ens hem trobat alguna vegada a algú així i què moltes vegades no hem sabut respondre com ens agradaria.

Normalment, quan una persona acudeix a sessions per estar vivint una relació que fa mal o que és perjudicial, la idea que la porta a la butxaca és la d’estar convençuda que és l’altre el membre tòxic de la relació.

He d’admetre que en molts dels casos resulta cert, tot i que també cal aclarir que en una relació nociva tots dos participants tenen el seu grau de virulència. I és precisament en este punt en que vull fer una anotació important per al tema: la toxicitat personal es mesura -bàsicament- d’acord al grau en què es manifesten les actituds nocives cap als demés.

Per descomptat que hi ha persones que resulten tòxiques per a elles mateixes, avui, me centraré exclusivament en les conductes i actituds que permeten que els demés prenguin consciència de que hi ha algo en la teua personalitat que no els resulta del tot agradable i tendeixen a evitar-te

toxica3Perquè, què passa quan som natros la persona tòxica?

Primer que tot, has de saber que tots, en algun moment de la vida, hem resultat tòxics per a algú; la raó d’això és que som ens individuals i per tant tenim  diferents personalitats.

En segon lloc, la bona notícia és que este tipus de comportament  es pot controlar.

I este control pot veure’s com un canvi perquè algunes persones són capaces de controlar actituds (violència, infidelitat, gelosia, etc.) per molt de temps, fins i tot per la resta de la seua vida. Però si en algun moment, les circumstàncies conflueixen, és molt possible que l’actitud torni a aparèixer. Continua Llegint