Persones amb història. Una vida de pel·lícula

Admiro les persones que tenen una història. No moments, sinó una història.

crea01És important distingir-ho això, ja que una història es compon de moments, però no tots els moments fan una història.

Estes persones me sembla que tenen vides fascinants. Sempre estan fent i tenen alguna cosa per explicar.

I la teua vida … de què va?

Estem per sobreviure? per ser feliços?.

Per al primer estem programats; per al segon cal fer un petit “hackeig”. Si volem entrar al joc de la felicitat, hem d’assumir certes responsabilitats no incloses en el joc de sobreviure.

Una d’elles és la creació de sentit.

El que sembla més o menys  clar és que molt poca gent sap de què va la seua vida.

Com es diu la teua pel·lícula? quina és la teua causa? què té en comú tot el que fas? al voltant de quin amor gira la teua vida?, lo que fas, suma per aconseguir el teu somni? tens un somni?

Sumits en les nostres rutines, repetim cada dia les mateixes accions fins que ens semblen lo més habitual del món: anem a la feina, quedem amb gent, anem de compres…

“Reomplim” (que no omplim) los dies mentre el buit persisteix, creant una sensació de neguit i insuficiència i unes queixes que vindrien a ser alguna cosa així: “quina porqueria de vida … demà més!”.

Així és el conformisme. Ho sabem però no ens rebel·lem.

Demà més.

Intentem, això sí, treure lo millor del pitjor o, el que és el mateix, ens resignem amb elegància.

Llegia jo l’altre dia : només cal una mica de bonança per adormir consciències.

El conformisme és procurar-se un bon sofà en comptes de llevar-se. És ignorar que l’únic que et cal és un somni. I si no us agrada la paraula somni, feu servir la paraula il·lusió, propòsit, causa, per què o sentit.

“Quina porqueria de vida … demà més!”

-Et Faria res dir-me, si us plau, quin camí he de prendre des d’aquí?
-Això depèn en gran mesura d’on vols anar, -va dir el Gat.
-No m’importa molt a on …! -va dir Alicia.
-Llavors, tant és el camí.

Este conegut fragment d’Alicia al Pais de les Meravelles il·lustra perfectament lo problema: “si no saps on vas, tant se val quin sigui el camí”.. I és que, sense metes no es camina: es passeja. (I millor que metes, sentit).

Persones amb història: la vida com una pel·lícula

15697512_1697100957246916_7912743106021414441_nHi ha dues maneres de viure: com a sèrie o com a pel·lícula; viure de moments o viure una història.

L’elecció que fem marca la diferència entre una existència plaent i divertida o una feliç i plena.

Avui en dia lo més habitual és optar per la primera via. Vivim en la societat de l’efímer, de la novetat i del sol ús. Busquem i tenim moltes experiències i moments, però desconnectats entre si. És la societat de l’hedonisme, l’individualisme i la recerca del plaer subjectiu.

Optar per la segona via no vol dir experimentar menys moments, sinó connectar-los entre si. És fer-se conscient de que una història són moments connectats.

Moments que grinyolen

Imagina esta història:
Anava caputxeta alegrement cantant pel bosc de camí a veure la seua iaia. A meitat camí, decideix obrir la cistella, treure la Play Station i fer unes partides al Final Fantasy.

Grinyola, oi?

La nostra vida està plena d’interferències, de moments sense connexió que destrossen lo nostre conte. Per això, establir un sentit exigeix una important responsabilitat: triar, prioritzar i rebutjar.

No facis res que no contribueixi a teua història.

Si has de deixar el teu treball, deixa’l; si has de deixar a la teua parella, deixa-la; si has d’apartar-te d’alguns amics, familiars o entorns, allunya’t. No hi ha dubte que serà dolorós, però no permetis que ningú ni res xafi la teua història.

“El sentit és el que defineix si ets capità o vaixell, vela o vent.”

Deia Charlie Brown en una vinyeta: “La meua vida no té propòsit, ni direcció, ni finalitat, ni significat, i malgrat tot sóc feliç. No ho puc comprendre. Què estaré fent bé? “.

Això pinta molt bé quan tot al nostre voltant és alegria, però quan les coses vénen mal donades, sense direcció, finalitat ni propòsit, un se’n va a la deriva.

– Mama, mama, Pedro m’ha pegat un cop de puny!
– Fill, estàs en un combat de boxa.

El cop de puny podria ser una mica dolorós, cruel o humiliant fins que l’hem encaixat dins del context adequat. Vist dins d’un combat, un cop de puny només és una petita part natural i coherent de la història.

d888Qui dóna un sentit a la seua vida, sap encaixar les vicissituds que es presenten. Sap encaixar els cops dins del combat. I seguir endavant amb la guàrdia en alt.

“Sigues l’amo de les teues pròpies ambicions.”

Fredament parlant, la vida no té cap sentit i l’univers segueix el seu curs sense que tu -aquesta petitíssima cosa- li importes en absolut. Ara bé, que no tingui sentit no vol dir que no li puguem donar. I esta és la primera regla del joc de la felicitat: donar un sentit a la vida.

El sentit és el que diferencia existència i vida, moment o història, transcendència o oblit. És el que defineix si ets capità o vaixell, vela o vent. És el que ens permet ser amos de les nostres pròpies ambicions, descobrir-nos com a directors de la nostra pel·lícula i, sobretot, saber com es titula.

Només creant un sentit podem connectar los nostres moments per convertir la nostra vida no en una suma d’instants, sinó en una experiència unificada, ja que només si sabem a on anem podem saber quins elements i quins sobren per arribar on volem. Només així podrem eliminar les “tomes” falses de la nostra història i escriure i gaudir un guió inoblidable per a nosaltres i tot aquell que vegi la nostra pel·lícula.

Com es diu la teva pel·lícula?

Si vols comentar alguna cosa pots fer-ho, i si vols contactar amb mi i mirem de fer una bona pel·lícula de la teua vida, fes-ho aquí, o aquí.

2 Comments

  1. Treballar des de la reminiscencia com a eina terapeutica o simplement d’estimulacio ens permet donar valor a la historia de vida com a tal. Els proposo que llegiu la paraula RECONOCER a l’inreves, comencant per l’ultima lletra i veureu que ens trobem davant d’un palindrom.

    Reply
    • Si,resulta complicat basar-nos només en les sensacions, perquè cada persona té unes sensacions diferents davant d’un mateix fet. Indubtablement jo he pegat mà de les meues sensacions per escriure.
      El palindrom és perfecte!. Gràcies per comentar.

      Reply

Deixa un comentari.