La vida és com una tassa de cafè, la prens quan està calenta o la recicles i li afegeixes glaçons

Estic intentant callar la meua ment i assaborir la meua vida

He arribat a casa abans que de costum, he deixat les coses al sofà (“bolso”, cartera de documents, telèfon….), me descalço, canvio de sabates, visc a un pis i no m’agrada molestar les persones de sota amb el soroll de les sabates de taló, me’n vaig a la cuina a preparar-me un cafè, poso l’aigua a escalfar, i immediatament, lo meu cap s’omple amb un munt de coses pendents que ja sé que no podré fer-les avui  però que hauran de sortir, planifico les meues feines per setmanes i em dono de temps 7 dies per a fer-les, ( rentadores, planxar roba, amagar-la, calaixos.. compres) és l’altra feina, la que no es fa al despatx….la de casa.

cafe

He posat l’aigua a la tassa, dues culleradetes de cafè, i stevia.

He posat l’aigua a la tassa, dues culleradetes de cafè, i stevia, i l’he anat remenant fins arribar a la terrassa, un cop allí, m’he estirat al sofà i de nou he començat a pensar de més.

Amb petits glops de cafè, m’he adonat que no serveix de res el turment, que no serveix de res exigir-nos tant si no parem un segon a gaudir de l’assoliment. Continua Llegint