Assaborir la vida és aprendre a viure en el present, a apreciar totalment el regal que és cada instant

dona-saborejant

Encara és de nit i una part del món està dormint mentre escric.

Dono glops al cafè, i assaboreixo la quietud, que em permet reflexionar sense distraccions.

cafe

Foto/ Pixavay.

Jo sóc de cafè: en aixecar-me,  … lo cafè, que no falti el cafè.

Este fet d’assaborir … és un acte màgic.

Assaborir està reservat, generalment, al fet de menjar bé: agafes un trosset de xocolata negra i l’introdueixes a la boca, però no el mastegues ni t’ho empasses.

El deixes allí, i l’assaboreixes, aprecies les seues notes de sabor a cacao, els tocs de llimona, la riquesa de la seua textura mentre es fon a la boca.

L’empasses gairebé amb penediment després fer-lo durar, apreciant totalment lo seu sabor i les sensacions que et produeix al paladar. 

Però assaborir el menjar és només el principi: pots assaborir-ho tot, i hauries de fer-ho. És meravellós. I ho canvia tot.

Assaborir pot ensenyar-te a estar conscient, a deixar de procrastinar (deixar-ho per a més tard), a finalment fer esport, a menjar menys i més sa, a viure la vida en el present, i encara més.

Us explico com ho faig jo, que no és cap llei ni norma, cadascú ha de trobar la seua manera.

Ara que estàs llegint això, et convido a desaccelerar el sobrecarregat hàbit de lectura ràpida que segurament tens, i et convido a assaborir la lectura d’este article. Continua Llegint