Persones amb història. Una vida de pel·lícula

Admiro les persones que tenen una història. No moments, sinó una història.

crea01És important distingir-ho això, ja que una història es compon de moments, però no tots els moments fan una història.

Estes persones me sembla que tenen vides fascinants. Sempre estan fent i tenen alguna cosa per explicar.

I la teua vida … de què va?

Estem per sobreviure? per ser feliços?.

Per al primer estem programats; per al segon cal fer un petit “hackeig”. Si volem entrar al joc de la felicitat, hem d’assumir certes responsabilitats no incloses en el joc de sobreviure.

Una d’elles és la creació de sentit.

El que sembla més o menys  clar és que molt poca gent sap de què va la seua vida.

Com es diu la teua pel·lícula? quina és la teua causa? què té en comú tot el que fas? al voltant de quin amor gira la teua vida?, lo que fas, suma per aconseguir el teu somni? tens un somni?

Sumits en les nostres rutines, repetim cada dia les mateixes accions fins que ens semblen lo més habitual del món: anem a la feina, quedem amb gent, anem de compres…

“Reomplim” (que no omplim) los dies mentre el buit persisteix, creant una sensació de neguit i insuficiència i unes queixes que vindrien a ser alguna cosa així: “quina porqueria de vida … demà més!”.

Així és el conformisme. Ho sabem però no ens rebel·lem. Continua Llegint