Feliç és només el cognom de l’acció protagonista de viure

1457471_574723202629206_7913047789728342343_n

Jo aquí he vingut a viure, a ser real, no perfecta.

La felicitat no consisteix en omplir la nostra vida d’anys, sinó els anys de vida.

3f4b86a1fd24e8e336f8b4117d59e264Expliquen que quan un antropòleg  va arribar al Congo a principis del segle passat i es va trobar amb una tribu de pigmeus, en veure-hi unes personetes tan menudes, nues i alegres, els va preguntar si se sentien feliços. Els pigmeus no van saber respondre. La paraula felicitat no era al seu vocabulari. No la necessitaven.

Pretendre un consens al voltant de la paraula felicitat és impossible. Cadascú té la seva definició.

Uns afirmen que la felicitat és una invenció de la nostra cultura, altres la consideren una utopia inabastable. “La felicitat és el camí”, diuen. Hi ha per a qui només existeixen els moments feliços i per a qui pot arribar a ser un estat permanent; els que diuen que feliç s’és i els que diuen que en la felicitat s’està.

Està el continu desitjar d’occident i la moderació d’orient; els que busquen la felicitat en el poder, els diners i les possessions i els que tracten de reduir el desig a la mínima expressió; els que la busquen a la Terra i els que es reserven per al Cel. Hi ha els científics que s’atreveixen a llançar alguna fórmula (F = 2a2+4/6.x2), els que parlen d’un gen de la felicitat i els que diuen que l’únic del que podem parlar és de benestar o satisfacció. Hi ha els que creuen que la felicitat és estimar i els que creuen que és estimar-se, així com els que pensen que cal estimar-se per estimar. Hi ha els que la intenten vendre i els que la intenten comprar, els que la canten, els que l’escriuen i fins els que la eviten. Hi ha els que com Santa Teresa confessen que el seu major pecat va ser voler ser feliç i els qui com Borges afirmen que no haver-ho estat és el pitjor dels pecats.

“Vull tenir coses per explicar. Vull quan me’n vagi sentir que he passat per aquí “, només l’alegria et fa sentir immortal.

13895239_964216373677741_7506047363175757417_nEntre tanta definició i tanta diferència me queda la sospita que potser la recerca de la felicitat sigui la pregunta equivocada. Per això, i amb el risc d’equivocar-me, permeteu-me dir el següent: Jo no he vingut aquí ni a ser feliç ni a no ser feliç, jo aquí he vingut a viure.

He vingut aquí a mirar als ulls a la vida i a acceptar que entre ella i jo mai ha anat  tot bé. Que si bé està plena d’alegries, il·lusions i sorpreses, també ho està de disgustos, ensurts i decepcions: començaments i ruptures, triomfs i fracassos.

Jo no vull una vida a trossets i retallada, jo la vull sencera, perquè prefereixo un mal de veritat a una alegria de mentida. Vull una història amb la seva trama, la seua intriga i els seus desenllaços, amb els seus anhels, els seus “ho vaig aconseguir” i els seus “gairebé ho aconsegueixo”. Vull quan me’n vagi sentir que he passat per aquí.

Vull tenir coses per explicar. Vull amistats, viatges i aventures. Vull conèixer la pau d’un camí recte i asfaltat, però també l’adrenalina de la corba. I si algú prefereix quedar-se en una roca , jo que sé, al Nepal per exemple, meditant, asserenant la seva ànima, controlant els seus desitjos i assolir així els majors nivells de felicitat, me sembla bé, però jo esta vida no la vull.  Repeteixo: jo la vull sencera i, vull sentir-me bé en la meua pell i en la meua ment.

Per ser sincera, entre tanta definició de felicitat, jo ja no sé si aquesta és momentània o sostinguda, però sí que sé que no vull -encara que existís- un orgasme de tota una vida.

Continua Llegint