Desig o pèrdua de Control, personal i/o professional?

 


control.

Dues de les principals diferències que podem trobar en  la personalitat de la gent tenen a veure amb les creences de control: el control percebut i el desig de control.

 El control percebut es refereix a les expectatives que tenim sobre les nostres pròpies capacitats per aconseguir alguna tasca que ens proposem. Així, una persona amb alt control percebut dirà “seré capaç de fer-ho, tinc les habilitats i si no les tinc, les desenvoluparé”, mentre que  una persona amb baix control percebut dirà alguna cosa així com “no crec que pugui fer-ho”.

Per la seva banda, el desig de control (DC) indica la mesura en què una persona s’esforça per prendre les seves pròpies decisions, per controlar el que passa al seu voltant, influir en els altres o assegurar-se  de que les coses surtin com ella que creu que han de sortir.

Avui parlaré de les persones amb  un alt desig de control, perquè potser estiguis entre elles, potser et reconeguis  ja què aquest tipus de persones estan molt motivades per establir control sobre les situacions de la seva vida.

Si et trobes entre elles, o coneixes a algú així t’hauràs adonat que et costa molt acceptar successos inesperats que la vida et posa pel  el camí, ja que estàs acostumada  a ser tu qui controla el que et passa.

Prefereixes portar les regnes, no dependre de ningú i assumir papers de lideratge en grups de persones.

El desig de control és adaptatiu i productiu quan les situacions són controlables. Són molts els estudis que demostren les potencialitats de les persones amb alt DC:

-persisteixen en els objectius,

– aconsegueixen fites més elevades

-acaben  tasques difícils

– mantenen alts nivells de motivació.

Tot això és fantàstic, no? Es clar que si, t, però, ¿què passa quan una situació no és controlable?

Últimament m’he trobat amb diverses persones que mostraven alts nivells de frustració per la dificultat de gestionar situacions que s’escapen del seu control. Persones acostumades a arribar, acostumades a tenir el control sobre tot o gairebé tot el que els passa.

Quan el control es veu amenaçat o perdut, aquestes persones corren el risc de desenvolupar ansietat, depressió o comportament defensius i dominants.

Diuen que un dels més grans i difícils aprenentatges de la vida és el de saber diferenciar aquelles coses que depenen de nosaltres i aquelles altres que no, per tal de lluitar quan podem fer alguna cosa i acceptar quan alguna cosa està més enllà de les nostres mans.

Potser la clau estigui en replantejar-se  el control, aprendre que el control té diferents nivells; “Potser no pugui decidir (controlar) si estar malalt o no, però puc decidir (controlar) què fer per portar la meva malaltia el millor possible”

“Potser no pugui decidir quedar-me embarassada, ara em queda decidir quines alternatives tinc davant aquesta nova situació”

Si et veus reflectit o reflectida en alguna d’aquestes situacions, recorda que sempre pots demanar ajuda, si creus que els teus nivells d’ansietat, de tristesa o d’aclaparament per no poder controlar una situació estan anant més enllà del que deuen, demana ajuda.

Un bon professional t’ensenyarà a:

-Afrontar l’estrès i l’ansietat.

– Conèixer i modificar les creences limitants.

– Restablir metes i objectius.

-Recuperar la motivació.

 Si aquest és el teu cas i vols que t’ajudi, enviam un correu a miblogdeelena@gmail.com.