Només l’alegria et fa sentir immortal.

 

 

206- Antonio i Elena

Només l’alegria et fa sentir immortal

Sensacions guardades dins d’una caixa, o dues… o tres.

Hi ha experiències considerades per mi úniques, que m’agrada  conservar per tenir-les sempre a mà: són perfecta alegria, moment feliç, alguna ensopegada. Fets que van ser i  ja no tornaran i, entendre’ls,  forma part del joc de la vida.

Pura rialla.

foto cumpleanys 243-Una foto: jo, als deu anys, en un dels aniversaris del meu germà, el tercer.

Segons he pogut observar, va ser en complir el seu primer aniversari, quan van començar aquestes meravelloses fotos repetides tots els anys amb la família de casa; quan dic de casa em refereixo als pares, fills i les corresponents entrades y sortides de nuvis i núvies del moment. Més tard els matrimonis, també amb entrades i sortides diverses i els néts, de fet una sola néta… de moment.

Aquestes reflexions parlen de fotos, d’instantànies, de sentiments, de voler captar en una imatge aquella sensació de felicitat del moment, aquell sentiment que volem guardar per  sempre.

Instantània que va retratar algú, amb la certesa que aquest record no s’havia de perdre. Qui va iniciar aquest costum va ser ma mare, a qui sempre li han agradat les fotos i,  segurament,  va ser qui va contractar el fotògraf, en aquell temps es llogava el fotògraf i anava a fer les fotos a casa, no com ara, que amb el mòbil es fa la foto i al moment es comparteix amb el món.

Avui m’he passat el diumenge la tarda mirant fotos, tota la tarda. Continua Llegint