Feliç és només el cognom de l’acció protagonista de viure

1457471_574723202629206_7913047789728342343_n

Jo aquí he vingut a viure, a ser real, no perfecta.

La felicitat no consisteix en omplir la nostra vida d’anys, sinó els anys de vida.

3f4b86a1fd24e8e336f8b4117d59e264Expliquen que quan un antropòleg  va arribar al Congo a principis del segle passat i es va trobar amb una tribu de pigmeus, en veure-hi unes personetes tan menudes, nues i alegres, els va preguntar si se sentien feliços. Els pigmeus no van saber respondre. La paraula felicitat no era al seu vocabulari. No la necessitaven.

Pretendre un consens al voltant de la paraula felicitat és impossible. Cadascú té la seva definició.

Uns afirmen que la felicitat és una invenció de la nostra cultura, altres la consideren una utopia inabastable. “La felicitat és el camí”, diuen. Hi ha per a qui només existeixen els moments feliços i per a qui pot arribar a ser un estat permanent; els que diuen que feliç s’és i els que diuen que en la felicitat s’està.

Està el continu desitjar d’occident i la moderació d’orient; els que busquen la felicitat en el poder, els diners i les possessions i els que tracten de reduir el desig a la mínima expressió; els que la busquen a la Terra i els que es reserven per al Cel. Hi ha els científics que s’atreveixen a llançar alguna fórmula (F = 2a2+4/6.x2), els que parlen d’un gen de la felicitat i els que diuen que l’únic del que podem parlar és de benestar o satisfacció. Hi ha els que creuen que la felicitat és estimar i els que creuen que és estimar-se, així com els que pensen que cal estimar-se per estimar. Hi ha els que la intenten vendre i els que la intenten comprar, els que la canten, els que l’escriuen i fins els que la eviten. Hi ha els que com Santa Teresa confessen que el seu major pecat va ser voler ser feliç i els qui com Borges afirmen que no haver-ho estat és el pitjor dels pecats.

“Vull tenir coses per explicar. Vull quan me’n vagi sentir que he passat per aquí “, només l’alegria et fa sentir immortal.

13895239_964216373677741_7506047363175757417_nEntre tanta definició i tanta diferència me queda la sospita que potser la recerca de la felicitat sigui la pregunta equivocada. Per això, i amb el risc d’equivocar-me, permeteu-me dir el següent: Jo no he vingut aquí ni a ser feliç ni a no ser feliç, jo aquí he vingut a viure.

He vingut aquí a mirar als ulls a la vida i a acceptar que entre ella i jo mai ha anat  tot bé. Que si bé està plena d’alegries, il·lusions i sorpreses, també ho està de disgustos, ensurts i decepcions: començaments i ruptures, triomfs i fracassos.

Jo no vull una vida a trossets i retallada, jo la vull sencera, perquè prefereixo un mal de veritat a una alegria de mentida. Vull una història amb la seva trama, la seua intriga i els seus desenllaços, amb els seus anhels, els seus “ho vaig aconseguir” i els seus “gairebé ho aconsegueixo”. Vull quan me’n vagi sentir que he passat per aquí.

Vull tenir coses per explicar. Vull amistats, viatges i aventures. Vull conèixer la pau d’un camí recte i asfaltat, però també l’adrenalina de la corba. I si algú prefereix quedar-se en una roca , jo que sé, al Nepal per exemple, meditant, asserenant la seva ànima, controlant els seus desitjos i assolir així els majors nivells de felicitat, me sembla bé, però jo esta vida no la vull.  Repeteixo: jo la vull sencera i, vull sentir-me bé en la meua pell i en la meua ment.

Per ser sincera, entre tanta definició de felicitat, jo ja no sé si aquesta és momentània o sostinguda, però sí que sé que no vull -encara que existís- un orgasme de tota una vida.

“La felicitat ininterrompuda avorreix, ha de tenir alternatives”, deia Molière.Xivo8s4

Jo vull sortir, posar-me guapa, jugar, conquistar, menjar, riure i després, per uns segons (i només per uns segons), un orgasme. Perquè hi ha coses que encara que només duren una estona i apareixen per després desaparèixer, poden en la seva fugacitat justificar una vida sencera.

“No he vingut a ser perfecta, he vingut a ser real”.

No vull viure tractant de controlar-ho tot.  No he vingut a viure segura, a guanyar o a encertar, sinó a atrevir-me, a jugar i a escollir. Vull viure la vida amb les regles de la vida, on unes vegades es guanya i on altres s’aprèn. Vull desterrar del meu vocabulari les paraules exigir i jutjar i vull que al seu lloc, acceptar, valorar i estimar quedin subratllades.

He vingut aquí a estimar com ets i al fet que em vulguis com sóc, i potser això no faci més feliç el moment, o no el faci més perfecte, però tampoc he vingut aquí a ser perfecta, he vingut a ser real. I si en l’intent per viure històries, esprémer cada moment i tractar d’abraçar una vida autèntica vaig deixant-me trossos de felicitat, accepto amb honor el tracte, ja que no hem d’oblidar que en l’humà desig de viure feliç, feliç és només el cognom de seva acció protagonista: viure.

I vull sentir que visc, perquè sense sentir la vida és un caos.

La vida hauria de ser com ballar perquè, quan balles, lo teu propòsit no és arribar a un lloc determinat a la pista de ball, sinó que és disfrutar al màxim de cada pas del camí .vG07xIK

Sense sentir la vida és un caos

WgkoUSd

 

Direcció Sant Sebastià, viatjo en tren, és de nit, reflexiono sobre la meua necessitat d’expressar les emocions més a sovint. Me fa falta.

DqBF27Z

Donar l’esquena als problemes t’allunya de les solucions.

Acaba a la tele del vagó una pel·lícula que ja havia tingut ocasió de veure, “Agosto”, amb Meryl Streep i Julia Roberts. M’agraden estes pel·lícules, tenen este tipus de lentitud que t’obliga a aturar-te, a seguir-la o dedicar-te a dormir o a llegir per passar el temps. Recordo que també me va agradar molt “Tomates verdes fritos”, i d’altres tantes. 

Lo tema és que jo m’he permès parar en este viatge, parar-me a sentir, me feia falta.

M’he detingut a veure unes fotos de l’últim dia de piscina a la Marina de La Ràpita que m’ha enviat Ana Eva pel wasthap i a pensar en les persones que més estimo.

Tot lo que importa, i tot lo que em fa ser qui sóc és lo que dóna significat a la meua vida allò que jo denomino “Essencial”.

Som gràcies als demès, ens fem falta els uns als altres.
Ens fem tanta falta que en soledat, percebem que no existim.
Les presses ens impedeixen sentir, i sense sentir la vida és un caos. Continua Llegint

No hi ha res més magnètic que sentir-te bé en la teua pell i en la teua ment

fkvCPWi

De tant passar-ho malament, ara només disfruto de la vida.

a9ZigYV“S’ha de tenir fe en un mateix. Aquí resideix el secret. La vida és una obra de teatre que no permet assajos. Per això, canta, riu, balla, plora i viu intensament cada moment de la teva vida abans que el teló baixi i l’obra acabi sense aplaudiments “
Charles Chaplin

Arriba un moment a la  vida en què ens cansem de drames. Dels nostres, dels que ens hem muntat i dels que ens venen afegits.

Ens sentim també cansats d’avaluar-nos, de rebolcar-nos en errors del passat i d’obrir ferides que ens fan semblar masoquistes.

Hi ha qui ho sap equilibrar i no converteix la seva vida en una vall de llàgrimes. D’altres, però, hem recorregut infinitat de vegades esta vall i sabem en què consisteix a la perfecció.
 
Però, un dia, de cop i volta, ens atipem, no volem seguir així, segurament perquè  hem après que no serveix per a res.

Si estás passant per este moment, dir-te que: molt bé!. Estàs preparada per a una nova etapa i,  serà esplendorosa.

1oQBEXg-Començaràs a actuar no perquè els altres ho aprovin, sinó perquè realment és el que et ve de gust.

-Si no et truca, o no t’escriu, no pensaràs què hi ha res dolent en tu. Pensarás que esta persona, no era per a tu, i seguiràs endavant amb una nova i meravellosa indiferència.

-Pensaràs menys i sentiràs més.

-Començaràs a apreciar els petits plaers de la vida.

-Tancaràs etapes amb cop de porta i clau.

-Pensar en tu ja no et resultarà egoista.

-Deixaràs de comparar-te amb els altres, tu mateixa ets l’espill on mirar-te per corregir-te i millorar, tu seràs la referència per millorar la teva vida. 

HX1pSeY-Agrairàs les crítiques constructives i aprendràs a fer-les tu també.

-Seràs prou assertiva com per no anar a festes que no et vénen de gust amb gent que no et ve de gust.

-Donaràs, sense esperar rebre, però aprendràs a saber on està el límit de la generositat i de l’interès.

-Deixaràs d’analitzar comentaris i menyspreus i utilitzaràs el temps per planificar coses importants.

-Milloraràs en tot lo que t’has proposat, perquè sabràs que si no ho fas tu ningú ho farà per tu.

-Comprendràs que ferte la víctima no serveix. Prendràs les regnes de la teva vida i acceptaràs estoicament les derrotas.Son teves, no has de donar explicacions.

-Demanaràs ajuda només quan sàpigues que existeix i a les persones que ho fan de cor.

-Sabràs que tens pocs amics, millor dir, ho notaràs. Tenir-ne massa no és sinònim d’estar més acompanyada.

PJvXEoL-Els teus valors es consolidaràn amb cada pas que dónes.

-Sustituirás la mandra per la voluntat.

-Utilitzaràs la tecnologia per comunicar-te, però no seràs una esclava d’ella.

-Llegiràs i escoltaràs les crítiques destructives i les arxivaràs sense més.

-Pensaràs en com has pogut perdre tant de temps en agradar a gent que en realitat no t’importa, com t’has pogut deixar influenciar d’una manera tan personal amb certs comentaris. Però durarà pocs minuts, perquè t’adonaràs de lo feliç que estàs ara.

-Vindran problemes, però la teva experiència t’ajudarà a relativitzar i solucionar-los. No et preocuparàs, actuaràs.
 
-Pot ser que no hagis merescut tantes decepcions en la vida, però comprendràs que tant de dolor l’has transformat en maduresa, calma i serenitat.

CHp5OT7“I ara, en aquest moment de la meva vida, no vull gairebé res. Tan sols la tendresa del meu amor i la gloriosa companyia dels meus amics. Unes quantes rialles i unes paraules d’afecte abans d’anar-me’n al llit. El record dolç dels meus morts. Un parell d’arbres a l’altra banda dels vidres. El millor vers del món i la més bella de les músiques. Per la resta, podria menjar patates cuites i dormir a terra mentre la meva consciència estigui tranquil·la”.
Ángeles Caso

Ara, que estàs feliç de conèixer-te veuràs que resultes irresistible (encara que ja no t’importi tant lo que pense la gent).

I és que no hi ha res més magnètic que sentir-te bé en la teua pell i en la teua ment.

Si estàs llegint este post, estarè encantada de saber la teua opinió.

I si vols que t’ajude a aconseguir la vida dels teus somnis, posa’t en contacte en mi, hi ha moltes coses que podem fer per aconseguir-ho, aquí.

 

Anem a fer un CAFÈ?

cafè01

Anem a fer un cafè?

cafè08Hi ha qui no pot començar el dia sense haver-se pres un cafè.

Jo mateixa.

Viure en mi significa aixecar-se cada dia amb el xup-xup de la cafetera i un aroma de cafè natural (és el que més m’agrada) per tota la casa.

I sempre ha estat així, des de que recordo.

Els matins sense cafè no son matins.

I ha persones a les que no els hi agrada el cafè, prefereixen té o qualsevol altra infusió, no passa res.

Sempre he pensat en lo què passaria si als que viuen en mi no els hi agradés l’olor del cafè, seria un turment diari, no sé, hauria de canviar al cafè instantani fet en aigua bullint, res de microones.

Deixant a banda el cafè com a infusió negra i olorosa, avui agradaria parlar-vos del CAFÈ en majúscules.

En un món on massa persones semblen avinagrades, sense empatia, en dosis mínimes d’afecte, temprança i sentit comú, el CAFÈ és un dels rituals humans que em fan no perdre del tot l’esperança de que el món pot ser reconduït. Continua Llegint

Tries, creure o no creure en tu mateixa?

creences01-'2

Hi ha qui creu que lo més important per aconseguir objectius és tenir sort o tenir contactes …

No, lo més important per aconseguir lo que et proposes és creure en tu.

12027526_1631337983786843_4313306338857154304_nÉs lo que marcarà la diferència. Tot lo que vulguis aconseguir a la teua vida dependrà de la confiança que tinguis en tu mateixa, des d’un treball, una parella o qualsevol somni que tinguis.

Però, no és només necessari per anar a la recerca dels teus somnis,  ho és també per a que no abandonis a la meitat, per a que no et passi això tan habitual de “començo a tope de ganes i al final me desanimo”.

Creure en tu no depèn de la teua història o de lo que t’han passat anteriorment. Depèn de que ho tries: aquí i ara, trio creure en mi o trio no creure en mi. Així de senzill.

Trio creure-m’ho o no creure-m’ho. Perquè sí, t’ho has de creure. I molt.

Sense excuses, sense victimismes, sense queixes, sense posar les prioritats dels altres davant de les teues, sense viure pendent d’agradar als que t’envolten, sense pretendre ser com creus que ells volen que siguis …

No et diré que creure en tu sigui fàcil ni que ho aconseguiràs en dos dies, però estic segura que pots aconseguir-ho si t’hi poses i saps com fer-ho.

Perquè jo ho ho he fet i perquè cada dia acompanyo a altres persones a que ho facin, per això sé que tots i totes podem.

Així que, si tries creure en tu, aquí et deixo algunes claus que t’ajudaran:
Continua Llegint

Fòbia Social, la temor a ser jutjats

fobia-social

La fòbia social, la temor de ser jutjat.

La fòbia social és un tipus de temor que limita prou a qui la pateix, sobretot en les relacions socials, ja que es que es busca és evitar  situcacions, de tota mena,  a causa de la vergonya i l’ansietat que s’experimentan.

Las situacions socials es converteixen en una cosa desagradable que genera malestar i aïllament.

fobia03Però, què és la fòbia social?

La fòbia social, com tota fòbia, és una temor irracional, però en aquest cas,  procedeix de la por a ser jutjats pels altres, per lo què  s’eviten situacions com festes, reunions i esdeveniments socials; en general llocs on pugui haver-hi moltes persones amb les que calgui interactuar i exposar-se davant elles.

Les temors més comuns són:

– Menjar, beure, escriure o parlar en públic.
– Assistir a esdeveniments socials, festes, reunions, etc.
– Utilitzar els banys públics.
– Conèixer a noves persones.

Perquè es diagnostiquin aquestes pors com fòbia social: han de ser limitants, que generin un malestar a l’individu i que interfereixin d’alguna manera en la seva vida diària.

Possibles causes de la fòbia social

Els estudis indiquen que esta temor per evitar este tipus de situacions, per la creença irracional de ser jutjat davant els altres, sol tenir començament en l’adolescència, i és possible que tingui que veure amb pares sobreprotectors, manca de seguretat i habilitats socials; que limiten la possibilitat d’interaccionar amb els altres, mitjançant la creença quedar en ridícul.

Conseqüències

Les conseqüències que acontumen a donar-se davant les persones que pateixen sota estes situacions socials, són les de fer-se drogodependent i alcohòlic, per l’intent de disminuir lo malestar que es pateix, a través d’alcohol i diverses drogues que produeixen efectes relaxants i  que desinhibeixen.

Símptomes de la fòbia social

La majoria de persones que pateixen fòbia social són conscients, però no són capaços d’evitar-ho,  l’activació es produeix de forma automàtica. Per lo què, que afrontar-ho per compte propi pot suposar tota una odissea, si no se sap bé com cal anar resolent el problema.

La fòbia social que pateix l’individu pot estar limitada a una situació i context (com parlar en públic, assistir a reunions, o parlar davant de persones específiques) o pot ser alguna cosa general que sigui davant de tot tipus de situacions que hi hagi gent, sense importar que siguin familiars, amics o desconeguts.

fobia01

Foto/ desmotivaciones.com. Mentre tu creus que una temor és absurda, una altra persona pot sentir als seus dimonis perseguint-la.

Els símptomes físics que es produeixen, davant d’aquesta activació psicofisiològica provocada per les creences irracionals sobre la situació temuda són:

Tremolors
– Taquicàrdia
– Tremolor en la parla
– Sudoració contínua
– Rubor
– Angoixa

Resulta necessari, per tant, un professional que faciliti les habilitats i recursos necessaris a qui la pateix per reduir el seu malestar i por irracional,  esbrinar que és lo que li limita i li produeix l’activació psicofisiològica davant les situacions socials.

La Teràpia Online davant la fòbia social

S’ha provat el tractament del trastorn de fòbia social a través d’una metodologia Online, en què es programa una intervenció en la qual el subjecte s’impliqui i vagi realitzant una sèrie d’exercicis, que són retroalimentats pel professional.

Els resultats indiquen que mitjançant un seguiment del procés s’aconsegueix obtenir resultats favorables, que mostren l’efectivitat de la modalitat Online davant aquest tipus de trastorn. 

El Coaching és una disciplina professional que ajuda a supererar aquesta fòbia sempre desde les fortaleses de la mateixa persona que les pateix.

 

La loteria

foto_loteria03

Ets dels que juguen a la Loteria de Nadal? Aposto a què si, ja que gairebé molta gent participa cada any en aquest tradicional sorteig i construeix somnis i il·lusions al voltant del premi, sobretot ara, amb aquesta crisi tan tremenda. Si m’ho preguntes a mi, et diré que la meva relació amb la Loteria de Nadal bé donada per una “cantinela” que més o menys feia i segueix fent així: 4.566…. cien mil pesetas ( ara són euros) i que indicava el començament de les vacances de Nadal.

L’arbre ja estava fet, adornat amb les precioses boles de color i el Betlem a l’entrada del menjador, amb totes les figuretes de diferents èpoques i estils, (cada any en compràvem alguna de nova, perquè es trencaven o perquè en sortien de noves) recordo que un any fins algun tanc de guerra (segurament d’algun sobre de Hazañas Bélicas, que venien al carret o al de” Doña Figuenia”) o, la figureta d’algun indi amb arc i fletxes ( evidentment posada allí per un dels meus germans més menuts). Continua Llegint

Desig o pèrdua de Control, personal i/o professional?

 


control.

Dues de les principals diferències que podem trobar en  la personalitat de la gent tenen a veure amb les creences de control: el control percebut i el desig de control.

 El control percebut es refereix a les expectatives que tenim sobre les nostres pròpies capacitats per aconseguir alguna tasca que ens proposem. Així, una persona amb alt control percebut dirà “seré capaç de fer-ho, tinc les habilitats i si no les tinc, les desenvoluparé”, mentre que  una persona amb baix control percebut dirà alguna cosa així com “no crec que pugui fer-ho”.

Per la seva banda, el desig de control (DC) indica la mesura en què una persona s’esforça per prendre les seves pròpies decisions, per controlar el que passa al seu voltant, influir en els altres o assegurar-se  de que les coses surtin com ella que creu que han de sortir.

Avui parlaré de les persones amb  un alt desig de control, perquè potser estiguis entre elles, potser et reconeguis  ja què aquest tipus de persones estan molt motivades per establir control sobre les situacions de la seva vida.

Si et trobes entre elles, o coneixes a algú així t’hauràs adonat que et costa molt acceptar successos inesperats que la vida et posa pel  el camí, ja que estàs acostumada  a ser tu qui controla el que et passa.

Prefereixes portar les regnes, no dependre de ningú i assumir papers de lideratge en grups de persones.

El desig de control és adaptatiu i productiu quan les situacions són controlables. Són molts els estudis que demostren les potencialitats de les persones amb alt DC:

-persisteixen en els objectius,

– aconsegueixen fites més elevades

-acaben  tasques difícils

– mantenen alts nivells de motivació.

Tot això és fantàstic, no? Es clar que si, t, però, ¿què passa quan una situació no és controlable?

Últimament m’he trobat amb diverses persones que mostraven alts nivells de frustració per la dificultat de gestionar situacions que s’escapen del seu control. Persones acostumades a arribar, acostumades a tenir el control sobre tot o gairebé tot el que els passa.

Quan el control es veu amenaçat o perdut, aquestes persones corren el risc de desenvolupar ansietat, depressió o comportament defensius i dominants.

Diuen que un dels més grans i difícils aprenentatges de la vida és el de saber diferenciar aquelles coses que depenen de nosaltres i aquelles altres que no, per tal de lluitar quan podem fer alguna cosa i acceptar quan alguna cosa està més enllà de les nostres mans.

Potser la clau estigui en replantejar-se  el control, aprendre que el control té diferents nivells; “Potser no pugui decidir (controlar) si estar malalt o no, però puc decidir (controlar) què fer per portar la meva malaltia el millor possible”

“Potser no pugui decidir quedar-me embarassada, ara em queda decidir quines alternatives tinc davant aquesta nova situació”

Si et veus reflectit o reflectida en alguna d’aquestes situacions, recorda que sempre pots demanar ajuda, si creus que els teus nivells d’ansietat, de tristesa o d’aclaparament per no poder controlar una situació estan anant més enllà del que deuen, demana ajuda.

Un bon professional t’ensenyarà a:

-Afrontar l’estrès i l’ansietat.

– Conèixer i modificar les creences limitants.

– Restablir metes i objectius.

-Recuperar la motivació.

 Si aquest és el teu cas i vols que t’ajudi, enviam un correu a miblogdeelena@gmail.com.

Creences sense sentit.

creences1Algú va dir en algun moment: “Tens un temps de vida limitat, no  el malgastis vivint la vida d’ algú que no ets tu. No quedis atrapat o atrapada en la creença  que és viure com altres pensen que has o que hauries de viure. No deixis que el soroll de les opinions dels altres callin la teva pròpia veu interior. I, el més important, tingues el coratge de fer el que el teu cor i la teva intuïció et diuen. Ells ja saben d’alguna manera en què vols convertir-te realment. Tota la resta és secundari”.

Jo ho comparteixo.

visu_01

Creences sense sentit

Tenir creences és una cosa inevitable en l’ésser humà i que no podem deixar de creure, però sí que podem triar què creure, és una cosa que mai em cansaré de repetir.

Moltes de les nostres creences són com murs que ens limiten per avançar, però la bona notícia és que està a les nostres mans canviar-les per altres.

 Les que més mal ens fan son les tipus “valc menys que els altres”, “la gent amb èxit és gent especial” o,  “això és impossible”, segurament que les has sentit, les has pensat o les has llegit a algun article si has tingut a la ma algun llibre de superació personal.

 Cadascú tenim unes creences diferents. Potser una que a un el limiti, a un altre el potencií. O a l’inrevés.

Per ajudar-nos,  l’únic que podem fer és descobrir quines son les nostres i saber que podem creure una altra cosa.

També hi ha algunes creences que, per massa esteses, ens sobren a gairebé totes. D’aquestes, de les creences sense sentit que caminen per aquí, és de les que vull parlar avui.

Aquí van 10 molt potents i limitants:

1)La felicitat té un límit i,  quan ets molt feliç t’ha de passar alguna cosa dolenta, així què, si et va molt bé en alguna cosa no t’emocionis perquè després t’anirà malament en una altra cosa. Creure això, el que provoca és que estiguem sempre amb el fre posat en el camí a la nostra felicitat. I no.

Es pot ser feliç al màxim, que no et passarà res, t’ho asseguro. I si et passa alguna cosa serà part del curs de la vida, no que t’haguessis excedit en el consum de felicitat.

2) Que et quedaràs sol si no dius que sí a tot i fas exactament el que els altres t’aconsellin. Perquè ells  en saben més, perquè potser tu estiguis equivocat/da, perquè  és millor fer cas d’altres que assumir els teus propis riscos i carregar amb la culpa d’haver-te  equivocat … Doncs tot el contrari.

Si algú em pregunta de què estic més satisfeta en els últims anys estic segura que una de les coses que diré és de ser fidel a mi mateixa i de cometre els meus propis errors, en comptes de seguir prenent les decisions que altres m’aconsellaven i viure la seua vida en nom meu.

3) Què el que necessites per ser feliç és una vida còmoda i segura, amb el teu futur garantit. Per a res. Perquè una vida còmoda és estar sempre dins de la teva zona de confort i les coses màgiques succeeixen fora.

I si jo fos el noi dolent? Continua Llegint